La inversió mima Ciutat Vella

BarcelonaEl districte on l’Ajuntament de Barcelona destina més diners és Ciutat Vella. L’hegemonia inversora del districte més antic de la ciutat va començar amb els governs socialistes, es va mantenir durant l’alcaldia del convergent Xavier Trias (2011-2015), i el govern municipal d’Ada Colau no ha alterat aquesta lògica, ja que hi invertirà 1.117 euros per habitant. I és que Ciutat Vella és el districte amb més densitat i, a més, amb més pressió turística. Els canvis en el rànquing de la inversió municipal segons el color del govern es poden apreciar en les posicions següents. De fet, no hi ha cap altre districte de la ciutat que hagi mantingut la mateixa posició durant els últims tres governs, segons la comparativa amb què treballa l’Ajuntament de Barcelona i a què ha tingut accés el diari ARA.

El canvi més significatiu és el de Sant Andreu, que passa de la vuitena a la segona posició. Les principals inversions que expliquen aquesta forta pujada en el rànquing són la compra dels terrenys de la presó de la Trinitat Vella, les obres de la Sagrera i de les casernes de Sant Andreu, el pavelló esportiu del Camp del Ferro, el mercat del Bon Pastor i el de Sant Andreu, i el casal de barri Torre Sagrera, entre d’altres. L’actual govern ja va anunciar que centraria bona part de les inversions en els barris nord, com Nou Barris o Sant Andreu, el districte que gestiona Carmen Andrés.

L’Eixample cau

Per contra, l’Eixample és un dels districtes que perd més posicions. Durant el mandat de Xavier Trias (PDECat), quan el regidor era Gerard Ardanuy, es van fer grans inversions en el districte més gran de la ciutat, com ara la reforma dels mercats del Ninot, de Sant Antoni i el dels Encants, la construcció del CEIP Encants i l’espai provisional per a l’IES Viladomat, la reforma de l’avinguda Diagonal i del passeig de Sant Joan, entre d’altres, així com el primer condicionament de la plaça de les Glòries, que en bona part és Eixample. El districte més gran de la ciutat, que amb els socialistes ocupava l’últim lloc del rànquing, va escalar fins a la segona posició durant el govern de Trias i ara ha tornat a baixar fins al vuitè lloc. Horta-Guinardó també cau a la taula (passa de la cinquena posició a la novena), mentre que les Corts i Nou Barris també pugen significativament.

Independentment del barri, ni Trias ni Colau poden competir amb la forta inversió que van fer els socialistes durant el seu últim mandat. En molts districtes la inversió del govern de l’alcalde Jordi Hereu arriba fins i tot a doblar la que han fet els governants següents. Aquesta forta diferència es deu al fet que la crisi va ser molt més intensa durant els governs posteriors, i també es deu als plans d’ajuda que va donar el president José Luís Zapatero durant la seva última legislatura, que van beneficiar molt Barcelona. En aquest sentit cal destacar que les xifres absolutes d’inversió per barris de l’equip de Colau incloses en aquest gràfic són l’estimació feta al començament del mandat pel mateix govern, però quan acabi haurà pujat. Això és així perquè Barcelona sempre acaba rebent més ingressos dels previstos al principi del mandat, i perquè algunes inversions no es destinen als diferents territoris fins que el govern porta un cert temps. Per exemple, el Pla de Barris (que implica fortes inversions a Sant Andreu i Nou Barris) no està reflectit en el gràfic.

Els pressupostos tenen dues grans caixes. En una hi ha les despeses corrents, que són fixes, com les nòmines, les ajudes socials, el transport públic o altres inversions necessàries perquè funcioni la ciutat. Aquesta partida és sempre la més alta. A la proposta de pressupostos del 2018 -que encara s’ha de debatre- aquesta despesa arriba als 2.210 milions d’euros, que representa el 80,5% del total. L’altra, en canvi, es diu despesa de capital i serveix per pagar les obres, com els túnels de la plaça de les Glòries o reformes de l’espai públic. A l’Ajuntament de Barcelona s’ha intentat sempre que, com a mínim, es destini a aquesta partida entre un 15 i un 20% del total, perquè si hi ha problemes econòmics serveixi de coixí, ja que treure els diners de l’altra caixa implicaria deixar de pagar nòmines. La proposta de l’actual govern compleix aquesta norma no escrita, ja que a aquesta partida hi volen destinar 432 milions d’euros, és a dir, el 19,5%. Els pressupostos que ha anat aprovant l’actual govern incrementen sobretot la partida de les despeses corrents, que ha passat dels 1.942 milions el 2015 als 2.210 el 2018. La major part d’aquesta inversió es destina al serveis socials.