Investigaran una denúncia sobre les retallades al Vall d’Hebron

BarcelonaInvestigar si la mort de deu pacients del servei de cardiologia de la Vall d’Hebron es poden atribuir a les retallades i a les llistes d’espera. Això és el que ha ordenat l’Audiència de Barcelona a un jutjat, per escatir si aquestes deu defuncions poden constituir un “delicte d’homicidi per omissió o per imprudència” i es poden establir “responsabilitats penals”. La decisió de l’Audiència es produeix arran de la denúncia de l’excap de cirurgia cardiovascular de la Vall d’Hebron, Manuel Galiñanes, que després de veure arxivat dues vegades el cas ha aconseguit que la justícia hagi d’investigar a fons el cas que, segons ell, es va intentar tapar modificant les llistes d’espera. L’hospital nega que les morts fossin causades per les retallades i haver manipulat llistes d’espera.

En l’escrit de l’Audiència de Barcelona, avançat aquest matí per La Vanguardia, el tribunal ordena al jutge d’instrucció que reobri la investigació perquè discrepa de la idea que “les decisions polítiques, de qualsevol naturalesa” no puguin tenir “conseqüències jurídiques penals en cap cas”. La interlocutòria parla concretament de vuit casos de pacients que no haurien estat operats a temps, però deixa clar que la denúncia del metge n’enumerava deu. En tot cas, l’Audiència estima el recurs interposat per Galiñanes després que el jutjat d’instrucció arxivés per decisió pròpia la denúncia amb l’argument que els efectes de la crisi econòmica sobre el sistema sanitari “no han de ser objecte de control judicial”.

Aquest no era el primer cop que el cas denunciat per Galiñanes s’arxivava. En un primer intent de portar el cas a la justícia, la fiscalia també va desestimar la denúncia després de rebre un informe de l’Institut Català de la Salut (ICS), que negava les irregularitats que s’hi denunciaven.

En la seva versió, Galiñanes sosté que almenys en 10 casos entre l’agost de 2015 i el maig de 2016 es van deixar d’operar pacients amb malalties greus a causa de les retallades. A més, alerta que en lloc de fer 15 operacions a la setmana se’n feien tres i que, per dissimular-ho, es modificaven les llistes d’espera.

La direcció de l’Hospital Vall d’Hebron nega rotundament les acusacions. El gerent del centre, Vicenç Martínez Ibáñez, ha titllat de “mentides” les asseveracions de Galiñanes i ha assegurat que es tracta d’un cas “penós” i “inaudit”, ja que ha estat investigat per diverses instàncies i sempre s’ha donat la raó a l’hospital o s’ha desestimat la investigació. A banda dels arxivaments de la fiscalia i el jutjat d’instrucció 27, el Síndic de Greuges no va detectar “indicis concloents” que vinculessin la mort dels pacients amb les reduccions pressupostàries.

L’hospital es defensa

La directora assistencial de la Vall d’Hebron, Anna Ochoa, ha assegurat que les retallades no van afectar el servei. “Sí que van tenir un impacte evident, en els sous dels professionals”, ha puntualitzat. Segons Ochoa, l’espera dels pacients per ser operats mai va superar el temps garantit que fixa la conselleria de Salut com a període màxim d’espera, i la ràtio de morts en llista d’espera per intervencions del cor era del 0,27%, xifra que està per sota del nivell d’excel·lència, al 0,43%. A més, el màxim temps d’espera dels pacients que van morir va ser de 123 dies, i no de 140 com denuncia Galiñanes, i no es van reduir el nombre d’operacions programades perquè se’n van realitzar 15 cada setmana com a mínim.

Segons la versió de l’hospital, tot va començar quan Galiañes va perdre el seu càrrec de cap de cirurgia cardíaca en rebutjar sotmetre’s a l’avaluació que els responsables de departament se sotmeten cada quatre anys. “No la va fer i es va desqualificar”, ha dit el gerent. El facultatiu denunciant continua, actualment, treballant al servei de cirurgia cardíaca com a especialista ras.