Quin text sagrat és més violent, la Bíblia o l'Alcorà?

BarcelonaAtemptats com els de Nova York, Madrid, Londres i París… Conflictes bèl·lics a països com Síria o Nigèria… L'islam se situa, des de fa uns anys, en el primer plànol de l'actualitat a Occident i ho fa per motius que no tenen res a veure amb la fe sinó amb la violència. De poc serveix que més de 1.700 milions de persones, un 22% de la població mundial, siguin musulmans i practiquin la seva fe de forma pacífica. El fet que una minoria faci servir la guerra santa per justificar objectius polítics ha fet que s'escampi la creença que el problema de fons és l'islam, que es tracta d'una religió violenta.

Dos extrems oposats contribueixen a la mala reputació de l'islam a Occident. Per una banda, noms com Al-Qaida o Estat Islàmic, amb les seves matances massives i indiscriminades a Europa i als EUA. Per altra banda, determinats partits polítics, intel·lectuals i mitjans de comunicació occidentals interessats a presentar l'islam com un enemic que cal combatre, violent i perillós. És una pinça que finalment ha fet efecte en una població amb un enorme desconeixement del que és l'islam, quins són els seus valors, què predica. Lluny de servir per crear un pont entre cultures, l'arribada massiva d'immigrants procedents de països musulmans ha acabat generant més desconfiances, ampliades pels atemptats terroristes.

Quin text és més violent?

La combinació de terrorisme islàmic per una banda i d'islamofòbia per una altra ha convençut finalment molts ciutadans occidentals que l'islam conté a l'interior el germen que explica per què molts joves maten en nom d'Al·là. És certa aquesta afirmació? De les ensenyances de l'islam es pot deduir que és una religió violenta? Tom Anderson, professor d'enginyeria informàtica de la universitat de Washington, es va fer aquestes preguntes i va buscar una resposta en l'Alcorà. Però per saber fins a quin punt la visió occidental és acurada va voler comparar-lo amb la Bíblia. Quin dels dos textos sagrats és més violent?

Els cristians practicants poden discrepar, però des d'una perspectiva no religiosa la lectura de la Bíblia és, avui, un exercici sorprenent. El text sagrat del cristianisme sembla fer apologia de la violència fins al punt que, si hagués estat escrit avui, no resultaria estrany que alguns països el prohibissin o no n'aconsellessin la lectura a, per exemple, els nens. I en canvi per a milions de persones la Bíblia és un referent imprescindible, la guia que marca com han de viure les seves vides. El mateix passa amb l'Alcorà. Això planteja un problema: com podem comparar els dos textos sagrats de manera empírica, sense prejudicis? Un historiador cultural o religiós, un filòsof… tindria moltes dificultats. Però per a un enginyer informàtic, tot és més senzill.

Vuit emocions

Anderson i el seu equip de recerca han ideat un programa que analitza les paraules que apareixen en un text i les agrupa en funció d'una classificació determinada. Han agafat una versió de l'Antic i el Nou Testament, i una altra de l'Alcorà, i ha fet que l'ordinador els llegeixi ubicant els mots en vuit categories diferents, corresponents a vuit emocions: felicitat, esperança, ira, fàstic, tristesa, sorpresa, por i confiança. El resultat d'aquesta anàlisi és clar: a l'hora de parlar de destruccions i assassinats, la Bíblia supera de llarg l'Alcorà. És clarament més violenta.

Però les diferències entre els principals textos cristians i islàmics no es limiten només a les referències a la violència. Més enllà de les morts que marquen la diferència entre les dues religions, la ira apareix molt més sovint a la Bíblia que no pas a l'Alcorà i en canvi el text sagrat de l'Islam dedica molt més importància a la confiança que no pas els textos cristians. La Bíblia supera l'Alcorà en referències al fàstic. L'Alcorà, conté moltes més referències a la felicitat.

Anderson remarca que no era la seva voluntat examinar l'islam, ni provar o desmentir que sigui més violent que el cristianisme. Insisteix, a més, que l'estudi és superficial, perquè es basa només en l'Alcorà i la Bíblia, i ignora la resta de l'abundant literatura religiosa de les dues confessions. Però, amb totes les reserves pertinents, la conclusió de la seva anàlisi és clara: l'Alcorà conté una major càrrega de sentiments positius que la Bíblia, més decantada cap als sentiments negatius. Una conclusió que no canviarà les percepcions socials i culturals de cap col·lectiu, però que potser ajudarà a distingir entre fets i estereotips.