SUCCESSOS
Societat 29/04/2017

Un ‘joc’ per a adolescents que acaba amb suïcidi

Ingressada una noia de 15 anys per evitar que completi el macabre repte de la ‘balena blava’

Laia Vicens
3 min
Una noia fent servir una tauleta digital.

BarcelonaS’anuncia com un joc de proves i reptes, però en realitat és un camí macabre que s’acaba amb el suïcidi. El fenomen de la balena blava -es diu així per la creença que aquests mamífers s’acosten a les platges per suïcidar-se- va començar a l’Europa de l’Est, es va estendre per l’Amèrica del Sud i ja ha arribat a Catalunya. Els Mossos d’Esquadra investiguen si aquesta pràctica és la que hi ha darrere l’intent de suïcidi d’una noia de 15 anys, que està ingressada en una unitat psiquiàtrica d’un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona per evitar que es tregui la vida.

Segons va avançar SER Catalunya, la noia hauria contactat amb algú a través de les xarxes socials que l’hauria introduït en un grup per jugar a la balena blava, un joc que després de fer 50 proves, com autolesionar-se o mirar pel·lícules de por durant una nit sencera, acaba amb el suïcidi dels participants. Segons la cadena britànica BBC, en l’últim mig any s’haurien produït més d’un centenar de morts a tot el món relacionades amb aquest joc pervers. L’adolescent havia d’enviar fotografies per demostrar que superava les proves, i després esborrava les converses. Els primers reptes, que la noia ja hauria superat, eren fer-se ferides al braç o anar a mirar a l’estació com passaven els trens. Així ho havia d’anar fent durant 50 dies -es fa una prova cada dia- fins a fer la definitiva, que, segons li va dir el seu interlocutor en el joc, seria llançar-se a les vies del tren.

Perdre la por a suïcidar-se

Quan va començar a fer les primeres proves, la noia va anar perdent la por de suïcidar-se, i ho va comentar al seu entorn, que hauria acabat contactant amb especialistes per evitar la tragèdia. Després d’examinar-la, els metges van ingressar-la fa pocs dies en un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els experts consultats asseguren que els adolescents són especialment susceptibles a l’hora d’entrar en aquest tipus de jocs de rol. “En aquesta edat són molt proclius a experimentar noves experiències: els sembla que no hi ha límits a l’hora de viure, per bestial o brutal que pugui semblar. I la màxima expressió, per a alguns, pot ser un acte suïcida”, explica Josep Moya, psiquiatre de la unitat mèdico-educativa del centre L’Alba, especialitzat en patologies mentals d’àmbit psiquiàtric en nens i adolescents.

Hi coincideix Clara Esquena, psicòloga experta en infància i adolescència, que indica que les conductes de risc són “habituals” en l’adolescència, una etapa en la qual “s’exploren els límits del cos”. “Ens acostem a temes que han sigut tabú fins aleshores, com el sexe, el dolor i la mort”, explica. Per això, alguns dels reptes de la balena blava poden acabar sent trampes mortals. “El suïcidi, que en principi podria semblar inconcebible, es pot acabar veient com un repte heroic”, explica Esquena.

Els adolescents que tenen més risc de caure en aquest tipus de joc són els que tenen “l’autoestima baixa i són víctimes de bullying o de trastorns mentals”, però el que més alerta els psiquiatres i terapeutes és que el perfil de víctimes pot ampliar-se a aquells que hi entren “per curiositat”, per “buscar sensacions” o per “sentir-se part d’un grup”, segons diu la coordinadora de salut mental i infantil i juvenil de l’Hospital Parc Taulí, Rebeca Gracia.

Per a Esquena, aquests comportaments podrien tenir també un component narcisista. “L’aïllament i la solitud es veuen compensats amb l’exhibició i el poder, tant per dominar l’altre -promotors del joc- com per mostrar que s’han assolit els objectius -víctimes-”, explica.

Davant l’amenaça d’aquests fenòmens, que es propaguen ràpidament per les xarxes socials, és fonamental la prevenció i el control de qualsevol conducta suïcida. “A vegades pensem que ho diuen per cridar l’atenció, però és millor pecar de prudents”, diu Moya, que adverteix de la necessitat de “no banalitzar” qualsevol indici que pares, professors o amics puguin observar i els faci sospitar. Els experts recomanen “posar límits a la utilització de mòbils, ordinadors i tauletes” per evitar l’abús de les xarxes socials i fomentar la comunicació “cara a cara”, segons diu Esquena. De fet, la Policia Nacional va aconsellar “no deixar sols” els menors d’edat perquè “les xarxes socials tenen els seus riscos”.

stats