Les joguines que vénen de la Xina i de Taiwan i les vigoroses indústries de Catalunya i del País Valencià d'aquest sector han arraconat els petits tallers artesanals de construcció de joguets, bona part dels quals tenen l'origen en fusteries. "Quan els fusters tenien estones lliures les aprofitaven per construir cuinetes, casetes, trompitxols, baldufes, xerric-xerracs o bitlles amb les restes de fusta de les peces que havien tallat per fer els mobles. I acostumaven a guardar aquests joguets durant l'any per vendre'ls quan arribaven les festes de Nadal i Reis", explica Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, que alberga joguines de tota mena.
Un dels pocs llocs on es continuen fent joguines de fusta a Catalunya és Can Cels, empresa familiar de Sant Pere de Torelló (Osona), fundada l'any 1950 per Cels Coromina. Una desena de persones hi fan baldufes -és la seva especialitat, en tenen un munt de diferents-, bitlles, io-ios, jocs de taula (dòminos, mikados , tangrams , trencaclosques…) i un llarg etcètera. La matèria primera és sobretot el faig, però també fan servir alzina i boix.
A més, a Can Cels també fan estris de fusta per cuinar i per fer labors. "Fer la forma rodona és d'allò més complicat si el diàmetre de la bola és gran", explica Manel Coromina, fill del fundador, i mostra un maletí atapeït de joguines que et transporten a l'època en què es jugava al carrer.
Àlex Meseguer també treballa la fusta, però fa un únic objecte: cases de nines. "Només em falta fer la instal·lació elèctrica", diu mentre enganxa curosament les últimes teules del sostre d'una caseta de fusta. Treballa en un ampli taller situat en un primer pis del carrer del Pi de Barcelona. Tot i la baixa temperatura de l'exterior les finestres estan obertes de bat a bat -d'aquesta manera se'n va l'olor del vernís i de la pintura (i entra el xivarri del carrer i les melodies típiques d'aquests dies)-. "De totes maneres, de cases en pinto poques. Acostumem a vendre-les sense pintar perquè el client pugui triar el color; i així el preu no puja tant", diu l'Àlex.
Ell és un dels dos socis de Drap Miniatures, establiment situat al mateix carrer del Pi que a més de fer cases de fusta també en ven de fetes i un grapat de petits mobles (taules, cadires, llums, miralls...). Alguns elements d'aquests mobles -potes de cadires, tiradors de calaixos...- són en alguns casos més grans del que correspondria: si fossin de mida real es veurien ridículs.
Cases 12 vegades més petites
Àlex Meseguer ha fet una pila de feines abans de dedicar-se professionalment al seu hobby . Ara li passen les hores volant perquè gaudeix treballant, cuidant tots els detalls. "Si els caps dels petits claus que he posat queden a la vista un cop la casa està muntada, els trec, ja que en cas que la casa es pinti, amb el temps els claus s'acaben oxidant i es veu una taca negra", revela. El seu desig per a l'any que ve és obrir al mateix taller una aula on qui ho desitgi pugui aprendre aquest singular ofici, i si té prou recursos adquirir un torn que li permetria fer formes rodones.
De tant en tant l'Àlex es dedica a fer reformes. Si una caseta no es ven, canvia la distribució de les habitacions i així li dóna una segona oportunitat. No és fàcil avui dia vendre una casa, encara que sigui exactament dotze vegades més petita que les de veritat.
