Pandèmia

El 40% dels menors contagiats durant el pic de la pandèmia tenien entre 14 i 18 anys

La Vall d'Hebron lidera un estudi que classificarà la transmissió del covid-19 per etapa escolar de cara al nou curs

La majoria dels estudis de transmissió del covid-19 que s'elaboren a Catalunya i que es basen en l'edat de l'afectat estan pensats per a la població adulta. Els participants es classifiquen, de forma general, en grups de deu anys –per exemple, dels 30 als 40– perquè l'objectiu és conèixer les dinàmiques d'infecció aplicables a tota la població a partir de grups relativament estables pel que fa als canvis físics. Però no són cohorts representatives, ja que amb aquesta metodologia es desdibuixa l'afectació de bona part dels potencials afectats: els infants i els adolescents. 

L'agrupació de nens de 2 i 9 anys o de 12 i 17 anys en un mateix espectre ofereix una fotografia esbiaixada de l'impacte del virus en aquesta població, així com una informació poc acurada perquè l'administració prengui les decisions que calguin. Per exemple, si de cara a l'entrada del nou curs al setembre cal reforçar o repensar les mesures en unes etapes escolars més que en d'altres.

Els resultats preliminars d'un estudi epidemiològic de l'Hospital de la Vall d'Hebron corroboren que un 40% dels infectats en edat infantil que es van diagnosticar amb una PCR durant el pic de la pandèmia i el període de confinament –entre els mesos de març i maig– eren joves d'entre 14 i 18 anys. "Una xifra molt significativa de contagis que es va donar només en cinc anys", apunta el cap de secció de patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques de la Vall d'Hebron, Pere Soler. 

Entre els més petits, els menors de tres anys, l'afectació també va ser una mica més elevada, si bé no desmesurada. Així, el diagrama de risc infantil té forma d'U: puja a l'edat més primerenca, després convergeix i únicament torna a repuntar a partir dels 14 anys. "Creiem que un nen d'11 anys no té la mateixa transmissibilitat que un de 18", afegeix Soler.

La pregunta, doncs, és clara: ¿Què passa amb els infants que tenen entre quatre i tretze anys, que representen pràcticament la totalitat dels estudiants a les escoles? No hi ha prou evidència científica i els investigadors de la Vall d'Hebron hi volen posar remei. Aquest estudi –que preveu presentar els resultats definitius d'aquí quatre setmanes–, permetrà catalogar els casos infantils de covid-19 confirmats per edats i etapes escolars (infantil, primària, ESO i batxillerat).

"Al principi de la pandèmia van aplicar-se els mateixos criteris de prevenció que amb la grip, un virus respiratori del qual els nens són un dels principals grups transmissors, i en conseqüència va decidir-se el tancament de les escoles com a primera mesura per evitar l'expansió comunitària", reflexiona Soler. Un paradigma –apunta el pediatre– que ha quedat trastocat per l'experiència adquirida amb el virus. 

Estudis suggereixen que la covid-19 es propaga poc entre els infants

De fet, Soler és un dels experts que més crític s'ha mostrat amb el tancament de les escoles i altres restriccions específiques per a nens durant l'estat d'alarma, com ara la sortida al carrer. "El fet que els nens puguin tornar a l'escola al setembre és una prioritat absoluta: per a ells, com per a tot el país, perquè si no els escolaritzem tot pot quedar bloquejat", adverteix.

El pediatre subratlla que s'ha debatut moltíssim sobre el rol dels infants en la propagació del virus, per exemple si són vectors de risc o si es contagien igual que els adults però amb una manifestació molt més lleu. "Hem passat de pensar que els nens eren els grans contagiadors a tenir molts dubtes sobre el seu paper. Ara creiem que realment no són una gran font de contagi", ha defensat Soler. Amb tot, l'expert admet que cal molta més evidència com la que està fent el seu grup o els d'altres centres d'arreu del món. 

La unitat de patologia infecciosa de la Vall d'Hebron ha posat en marxa aquest estudi epidemiològic per analitzar la transmissibilitat intrafamiliar del covid-19 a partir dels pacients pediàtrics que se sap que han patit la infecció. Les dades que s'obtinguin es facilitaran als departaments de Salut i Educació per a la organització de les aules a partir del setembre. "Considerem que de cara a la tornada a les escoles és clau conèixer com funciona la cadena de transmissió del SARS-CoV-2 entre els menors i els adults", explica la cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de la Vall d'Hebron, Magda Campins. 

150 famílies i 162 nens contagiats

"Aquest estudi serà complementari a altres que s'estan fent, com el de l'hospital Sant Joan de Déu", diu Soler, que remarca que tots plegats han d'ajudar a minimitzar incerteses i donar dades de pes per prendre les millors decisions per als nens.  L'anàlisi de la Vall d'Hebron es basa en el total de menors de 18 anys que van obtenir un diagnòstic positiu de coronavirus durant el període de confinament. En total, entre març i maig es van diagnosticar 162 infants, alguns d'ells germans, i la majoria perquè van arribar a l'hospital amb alguna complicació.

Aquestes són dades que consten al registre anonimatitzat de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) i que, per interès de Salut Pública, s'han proporcionat desanonimitzades a la Vall d'Hebron. El desbloqueig permet estudiar el total de famílies (150) en què els membres més petits han patit la infecció per intentar establir un patró víric. "Durant el confinament aquests infants pràcticament només tenien relació amb la seva unitat familiar, així que aquest estudi és una oportunitat per veure com era la dinàmica d'infecció i conèixer el rol dels nanos en la transmissió", puntualitza Soler. I afegeix: "Tot i que la pràctica clínica i els diferents estudis internacionals ens indiquen que els nens són menys transmissors i presenten símptomes en general més lleus, volem tenir dades epidemiològiques, clíniques i socials acurades i pròpies del nostre territori".

Un cop identificades aquestes 150 famílies (unes 700 persones), els investigadors faran  una enquesta telefònica per recopilar informació clau dels pacients pediàtrics, com ara els seus factors de risc o comorbiditats, i un test serològic als nens per avaluar la possible presència d'anticossos.  També s'avaluarà els contactes que van establir els menors amb els convivents al nucli familiar i aquelles persones amb les quals van mantenir contacte freqüent (diari o com a mínim d'un cop a la setmana, com podrien ser mainaderes o avis), i es comprovarà si aquests adults també han passat la infecció. De fet, als  participants que no tinguin confirmació prèvia de la infecció se'ls oferirà sotmetre's a un estudi serològic per establir si l'han passat.

Paral·lelament a l'estudi retrospectiu, la investigació també para un seguiment prospectiu per fer el mateix procediment en els casos nous que vagin arribant al sistema. Ho faran juntament amb una cinquantena d'hospitals i centres d'atenció primària d'arreu de Catalunya i, en l'última setmana, han incorporat en l'anàlisi a 21 d'aquests pacients amb les seves famílies. 

A més, la Vall d'Hebron ja ha realitzat un estudi de cribratge amb els pacients pediàtrics asimptomàtics als quals, per diferents motius assistencials, se'ls ha hagut de realitzat una PCR, com ara que havien de sotmetre's a cirurgies o proves mèdiques. Dels 1.056 pacients pediàtrics asimptomàtics que han passat per aquest cribatge entre el 4 de maig i el 27 de juliol, només 6 (un 0,5%) han donat positiu.