El fracàs escolar dels joves d'origen marroquí duplica el de la resta d'alumnes a Catalunya

BarcelonaEls d'origen marroquí (nouvinguts o nascuts a Catalunya) tenen el doble de risc de patir fracàs escolar que la resta d'alumnes. Aquest és l'avís que ha fet aquest matí la Fundació Ibn Battuta, i una de les principals conclusions que es desprèn del seu informe La situació educativa i laboral dels joves d'origen marroquí, que la fundació ha presentat aquest dijous a Barcelona. L'estudi constata que el fracàs escolar no només és el doble en els nois d'origen marroquí que la resta, sinó que també es més alt que en el conjunt total de població estrangera i, per sexes, encara més entre els nois. La Fundació alerta sobre la poca continuïtat després de l'ESO cap als estudis postobligatoris.

Concretament, l'alumnat de família marroquina acumula un 66,9% de fracàs escolar, una xifra que entre la resta d'alumnes se situa al 36,5%. Segons l'informe, l'abandonament del sistema en les etapes postobligatòries és especialment accentuat en el cas dels nois d'origen marroquí: dues terceres parts dels alumnes diuen que han superat l'ESO com a màxim i han abandonat el sistema després de l'ensenyament obligatori.

Mentre que en els nivells d'educació primària i ESO augmenta la presència d'aquests alumnes, al contrari del que passa amb la resta el ritme positiu s'estronca després d'acabar l'ESO. En el batxillerat l'alumnat d'origen marroquí representa només un 1,3% i en la formació professional se situa en un 2,8% del total d'estudiants matriculats. Per gènere, la mitjana d'estudiants passa d'estar equilibrada en nivells infantils i obligatoris a estar més desequilibrada a batxillerat i a formació professional. En concret, entre l'alumnat de família marroquina al batxillerat, un 62,38% són dones i un 37,62% són homes. Per contra, a FP els nois (52,26%) superen lleugerament les noies (47,7%).

La importància d'escolaritzar de petits

Malgrat aquestes dades, l'informe de la Fundació Ibn Battuta també subratlla que les notes milloren si l'escolarització comença abans. "Les diferències es redueixen notablement en el cas de les proves de 6è de primària. Una explicació plausible és que aquests alumnes s'han introduït al sistema educatiu molt abans que els marroquins que han fet la mateixa prova a 4rt d'ESO, que es poden haver incorporat al sistema educatiu molt més tard", conclou l'informe. "Com abans s'escolaritzi, més probabilitats hi ha que aquell alumne arribi a l’èxit acadèmic", argumenten des de la Fundació.

El president de la Fundació Ibn Battuta, Mohammed Chaib, ha destacat que el futur d'aquests joves està a les mans del món educatiu però també de les entitats i la societat. "Tothom hi té molt a dir, són joves d'aquí, catalans", ha remarcat. "Em sembla molt important pensar que la mentalitat dels marroquins també ha canviat", ha dit sobre el fet que hi hagi més noies que continuïn els estudis postobligatoris.

Les variables socioeconòmiques

El sociòleg Adrián Becerra, que ha dirigit l'informe, fet per la consultora Sibilare, ha assenyalat que hi ha diversos factors que contribueixen a l'èxit o el fracàs dels joves. Fer servir el català en el dia a dia (més enllà de l'escola), tenir una bona orientació acadèmica o entorn familiar, disposar d'un espai digne a casa per estudiar o tenir un accés fàcil a internet són algunes variables que condueixen a l'èxit.

En aquesta línia, Chaib ha indicat que la família és "importantíssima" i ha d'entendre "les prioritats" dels seus fills i el valor que aporten els estudis, i també ha remarcat que és fonamental tenir un espai per estudiar. "Com més habitatge digne, més èxit escolar, això ho tinc claríssim", ha dit, i ha recordat que a casa seva eren vuit germans i que no tothom té una cosa tan "òbvia" com una taula i una cadira. "Són molts factors, no hi ha un factor únic", ha afegit.

Fomentar el reforç escolar

Per tot plegat, la Fundació fa una crida a la societat catalana, les famílies i l'administració perquè es faci un esforç per incorporar els joves. Com a exemple, ha suggerit ampliar a més municipis catalans un programa que la fundació ja té en marxa des de fa un temps en dos instituts d'Aitona i Seròs. Es tracta d'un model en què els alumnes d'origen marroquí de batxillerat o de la universitat fan les classes i el suport escolar a la resta d'alumnes. "Els veuen com un referent, com a persones que coneixen", ha explicat Chaib.

"No és que les famílies marroquines no vulguin que els seus fills estudiïn, però han de tenir un suport per tirar endavant quan els fills tenen dificultats", ha conclòs.