Un dels acusats de jihadisme del cas Caront: "Mai atemptaria contra Catalunya perquè soc catalanista"

Jutgen el grup terrorista desactivat pels Mossos i vinculat a un sabotatge de la Policia Nacional

Aquest dilluns ha arrencat a l'Audiència Nacional el judici a la primera cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d'Esquadra mentre preparava un atemptat. Es tracta d'un grup d'11 persones –una de les quals menor d'edat– acusades de difondre propaganda jihadista, captar i enviar combatents a Síria i planificar un atemptat a Barcelona -els agents els van trobar fotografies de monuments, com ara la Sagrada Família-. Els tres processats que han declarat durant la primera jornada del judici han negat que formessin part de cap grup terrorista ni que haguessin planificat amb cap dels altres detinguts atemptar a Catalunya: "Mai atemptaria contra Catalunya perquè soc catalanista", ha assegurat un d'ells.

El cas, batejat amb el nom de Caront –el barquer de l'infern de la mitologia grega–, també va ser un exemple de sabotatge de la Policia Nacional a la policia catalana. Quan es va aixecar el secret de sumari es va veure que els Mossos havien denunciat que un o més policies espanyols havien rebel·lat als presumptes jihadistes que els estaven investigant. L'Audiència Nacional, però, va arxivar la denúncia de la policia catalana. Les defenses s'han queixat al tribunal que aquesta part hagi quedat exclosa del judici durant el tràmit de qüestions prèvies. També s'hi ha referit un dels tres acusats que ha declarat, que ha confirmat que agents del cos policial espanyol van comunicar al grup que hi havia un infiltrat. Els acusats han coincidit a assenyalar aquest suposat confident com l'única persona que parlava de terrorisme o de l'Estat Islàmic.

Musulmà i català però no independentista

El primer dels acusats a declarar s'ha identificat com a "musulmà i català, però no independentista". Tots els processats s'han volgut deslligar de qualsevol vincle amb el jihadisme. Quan l'advocat d'un d'ells, Marcos García Montes, ha preguntat al seu client què volia dir 'Al·lahu-àkbar' ['Al·là és el més gran'] i si era una expressió comuna, ha assegurat que ho és tant com dir "visca Nacho Vidal".

L'acusat ha reconegut que va conèixer alguns dels altres arrestats a la mesquita de Terrassa, entre ells el suposat confident, però ha negat que formessin cap grup terrorista, que miressin vídeos de la jihad o que parlessin d'atemptar a Catalunya: "No hi ha hagut res més que platja, una mica d'esport, riure i després vaig marxar i em van posar a la presó", ha dit, i després ha afegit: "Si a mi algú em diu que atemptarà a la meva terra, o m'ho prenc de broma o m'ho prenc seriosament i vaig a la policia. Si als atemptats de Barcelona gairebé enganxen la meva cosina, que treballa a El Corte Inglés". El mateix ha confirmat el segon dels processats que ha declarat aquest dilluns: "No som un grup, sinó una colla de col·legues com n'hi ha d'altres religions". 

Assenyalen el confident policial

Els tres processats han coincidit a assenyalar el suposat infiltrat com la persona que portava a col·lació de manera recurrent qüestions relacionades amb el terrorisme. Segons els acusats, ell seria l'únic que hauria plantejat converses sobre l'Estat Islàmic, que "treia sempre el tema" del jihadisme i els ensenyava vídeos "encara que no vinguessin a tomb" o que els parlava sobre l'ús d'explosius i la possibilitat de viatjar a Síria.

De fet, un dels acusats a qui els Mossos van trobar amagats al seu pis 25 sacs amb 38 quilograms de sofre ha assegurat que eren de l'anterior inquilí del pis i ell els havia guardat per pena, perquè semblava que aquesta persona patia "síndrome de Diògenes". "I au! A la presó!", s'ha queixat, i ha explicat que fa anys que està entre reixes sense haver "comès cap delicte". Un altre dels processats a qui la fiscalia acusa de vigilar els voltants de l'Estadi Olímpic de Montjuïc s'ha defensat dient que passejava per la zona des de petit perquè està a prop del seu barri. 

El seu relat contradiu la tesi de la fiscalia, que demana entre 7 i 19 anys de presó per a 10 dels 11 arrestats –un d'ells és menor d'edat–, la majoria dels quals estan en presó preventiva des de l'operatiu policial del 2015. Segons la fiscalia, el grup es feia dir Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad i tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i a l'Iraq. La tesi del ministeri públic és que planificaven atemptar a Catalunya i que per això van fer fotos a edificis com ara el Parlament, la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També haurien pensat segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes amb un hipotètic rescat.

La fiscalia explica en el seu escrit d'acusació que els processats havien elaborat manuals escrits a mà sobre la fabricació d'explosius amb substàncies químiques que es poden comprar de manera legal. N'hi havia algunes que ja havien adquirit i guardat a casa, juntament amb munició, armes de foc i ganivets. Aquesta és una de les similituds entre aquesta cèl·lula i la que a l'agost va atemptar a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Els terroristes del 17-A havien acumulat a Alcanar centenars de litres d'acetona i aigua oxigenada. Les altres semblances amb els terroristes del 17-A són la joventut, l'entrega a la causa jihadista i la submissió a un líder adult, segons la fiscalia.

Més continguts de