Societat 07/12/2018

La justícia de Barcelona impedeix l'adopció de dos nens nascuts per gestació subrogada

Els nens van néixer fa quatre anys a Tailàndia i ara en deneguen la custòdia a la parella del pare

Ara / Efe
2 min
Una parella catalana amb el seu fill, que va néixer per gestació subrogada als Estats Units.

BarcelonaNi compleix amb els requisits i procediments d'una adopció ni el buit legal permet aprovar-ho com a gestació subrogada. L'Audiència de Barcelona va desestimar a l'octubre el recurs de la parella del pare biològic de dos menors nascuts a Tailàndia el 2014 pel mètode de gestació subrogada, en resposta a una sentència emesa el novembre de l'any passat.

Els menors, segons la sentència, estan empadronats al domicili de la parella homosexual a l'estat espanyol. L'Audiència assenyala que la documentació sobre el consentiment de la mare biològica "no compta amb la corresponent legalització" i tampoc consta cap consentiment ni tan sols informal després del part, indispensable en l'adopció, i recorda el buit legal sobre la gestació, de manera que el que pretén ser pare adoptiu no hi tindria dret. La mare no ha comparegut en cap fase del procés.

"La gestació subrogada no està regulada al nostre ordenament jurídic i l'absència d'una legislació específica no permet la integració de la llacuna legal perquè existeix una norma que la prohibeix de manera expressa", recorda la sentència.

El procés per adoptar els dos menors, empadronats a Espanya des del 2015, el va iniciar el febrer del 2017 la parella del pare biològic dels menors, però el jutge de primera instància ho va impedir d'acord amb la tesi de la Fiscalia, que va mantenir que la gestació subrogada és una pràctica prohibida a Espanya i que la llei considera nuls els contractes subscrits en tercers països.

"Per tant, la renúncia prèvia de la mare gestant, que en la nostra legislació vigent ni tan sols és possible abans de transcorregudes sis setmanes des del part, és a dir, amb posterioritat al part, és contrària al nostre ordenament jurídic i, en conseqüència, nul·la de ple dret", sosté l'Audiència.

L'Audiència també invoca el Conveni sobre els Drets dels Infants i ressalta que, d'acord amb aquest conveni, "si un país com Espanya disposa que la filiació es determina pel part, haurà d'evitar que els nens siguin separats de les seves mares i vetllarà perquè siguin atesos per elles".

stats