La justícia obliga el Govern a pagar la renda garantida que havia negat a dos beneficiaris

BarcelonaNou revés judicial al Govern per la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC). El grup promotor de la llei ha informat aquest dimarts que dues sentències recents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han sentenciat a favor dels demandants d'aquesta prestació.

La primera de les sentències, a les quals ha tingut accés l'ARA, és del 17 de setembre i obliga el departament de Treball, Afers Socials i Famílies -dirigit per Chakir El Homrani- a acceptar el recurs d'alçada presentat per la persona demandant. El Govern l'havia rebutjat però la justícia assenyala que l'executiu va esgotar els terminis i per tant va incomplir el silenci administratiu positiu previst per la llei. A la segona resolució judicial, del 2 d'octubre, el TSJC dona la raó a una altra demandant que va al·legar que li havien retirat la prestació "de manera indeguda" el febrer del 2018.

En tots dos casos la justícia obliga el Govern a pagar la prestació negada, amb efectes retroactius des de la data en què es retirar, segons confirma el grup promotor de la llei, i a més els imposa carregar amb les costes del judici.

L'administració encara pot recórrer totes dues sentències. De fet, la conselleria ja ha assegurat a l'ARA que recorreran la primera de les dues resolucions perquè no es tracta de la prestació en si, sinó de l'ajuda complementària. "De forma incomprensible, la sentència no aplica la normativa relativa a les prestacions complementàries, que gaudeixen d’un règim jurídic propi en el qual el silenci és negatiu", apunten fonts del departament. En el cas de la segona resolució admeten que hi havia un error de forma i que la prestació es tornarà a engegar.

"Aquestes sentències posen en evidència la pèssima praxi en la implementació de la llei de la renda garantida de ciutadania pels organismes administratius sota responsabilitat de la conselleria de Treball, Afers socials i Famílies", ha apuntat la comissió promotora de la llei en un comunicat. Segons la plataforma, fins a l'1 d'abril de 2020 s'han presentat a Catalunya més de 16.000 recursos d'alçada per denegacions de la prestació i, d'aquests, més de 6.700 són per silenci administratiu positiu incomplert, com el que determina ara una de les sentències del TSJC.

Tres anys de polèmiques

La comissió promotora ha assenyalat que el fet que hi hagi tants recursos pendents i que, a més, "el 70% de la població en situació de pobresa severa no rebi encara aquesta prestació", fa que aquestes dues sentències posin el focus en el "comportament de l'administració, que incompleix -diuen- els drets de les persones vulnerables". "Tot i la lentitud del procés judicial, queda demostrat que es pot fer justícia i obtenir el reconeixement de la RGC", apunten al comunicat. Per això també demanen als grups parlamentaris una auditoria per avaluar com s'està aplicant aquesta llei.

Per la seva banda, la Generalitat al·lega que en els dos casos els errors són més de forma que no de fons i recorda que dels 37 recursos dels quals ja tenen resolució judicial, 28 són favorables al departament.

Sigui com sigui, aquestes no són les úniques demandes que enfronten el Govern i molts dels possibles beneficiaris de la RGC. Des que es va posar en marxa, ara fa tres anys, la tardor del 2017, aquesta prestació ha acumulat nombroses incompatibilitats que es van fer encara més manifestes pel retard en el desplegament del reglament -l'eina que havia d'aclarir la lletra petita en cada cas-. Actualment hi ha 137.000 persones que es beneficien d'aquesta ajuda, mentre que la comissió que va impulsar la llei i diverses entitats socials insisteix que l'administració "ha normalitzat" un sistema que encara denega "la majoria" de les peticions.