L'aturada dels judicis pel covid-19 provocarà un col·lapse que pot durar anys

La paralització de l'activitat judicial ha obligat a ajornar milers de tràmits i judicis

82.000 vistes judicials que no s'han pogut fer, 75.000 actes sense aixecar i 150.000 resolucions judicials que no s'han pogut dictar. Aquestes són només algunes de les xifres de la paralització dels jutjats durant la pandèmia del covid-19. Aquest dijous, els jutjats de Catalunya tornaran a obrir portes amb pràcticament la totalitat de la seva plantilla, però des dels òrgans de govern de la magistratura ja s'adverteix que caldran mesos, sinó anys, per eixugar els endarreriments, especialment en les instàncies que poden rebre una allau de demandes arran de la crisi econòmica derivada de l'emergència sanitària. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha explicat que els jutjats han intentat "reprogramar les agendes" per encabir durant els sis mesos que queden del 2020 els judicis ajornats pel covid-19, però ha admès que en algunes àrees, com els jutjats socials i civils –que ja arrossegaven més col·lapse de l'anterior crisi econòmica que la resta–, "plourà sobre mullat" i els endarreriments poden anar molt més enllà.

Jutges i advocats alerten que la fi del confinament col·lapsarà els jutjats si no s'actua

La situació pot ser especialment critica en el cas dels jutjats civils i socials de la ciutat de Barcelona. Aquests últims ja estaven assenyalant judicis el 2022 pel col·lapse que arrossegaven abans de la pandèmia. La jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, creu que si el ministeri de Justícia –a nivell de jutges– i la Generalitat –pel que fa als funcionaris– no els doten de més recursos la situació esdevindrà "dramàtica". El mateix pot arribar a passar en el cas dels judicis ràpids, que en el cas de Barcelona ja s'estaven assenyalant a 15 mesos vista, tot i que la llei diu que haurien de fer-se en 15 dies. "No podem tenir una justícia responent a gairebé tres anys vista, és intolerable", ha dit Caso.

Segons Barrientos, si la majoria de jutjats no arrosseguessin un col·lapse com el que pateixen des de fa anys la majoria d'organismes judicials a Catalunya, les onze setmanes de paralització de la justícia "s'acumularien al retard pendent". Però la realitat "és molt més complexa", ha advertit el president del TSJC. "Estem treballant perquè els judicis que s'han hagut de suspendre no es quedin a la cua", ha explicat Barrientos, ja que això podria suposar que un ciutadà que tenia un judici assenyalat per a aquest mes d'abril passat als jutjats socials s'hagués d'esperar gairebé dos anys més. Ara bé, el president del TSJC ha admès que a l'hora de reprogramar els tràmits i procediments suspesos s'han hagut de tenir en compte diversos "aspectes crítics", com ara la necessitat "d'esponjar" els judicis ja programats per a aquest any per garantir que les sales es puguin netejar i desinfectar després de cada vista i buscar forats en unes agendes "ja carregades" fins al 2021 o 2022.

Una de les solucions ha sigut començar a programar judicis i vistes a les tardes, ha explicat. Tot i així, el TSJC no compta que els magistrats deixin de fer vacances aquest agost com proposa el Consell General del Poder Judicial, perquè consideren que podria ser "contraproduent" per reprogramar les actuacions de la resta de l'any. També temen que a partir de demà comencin a arribar "una allau" d'escrits que no s'han pogut presentar durant els últims tres mesos.

Front comú de procuradors i advocats contra l'obertura dels jutjats a l'agost sense digitalitzar la Justícia

L'excepció de l'Audiència de Barcelona

L'única excepció al panorama negre que han pintat les màximes autoritats judicials a Catalunya i Barcelona és l'Audiència Provincial. Segons el seu president, Antonio Recio, el fet que les seccions civil i social d'aquest organisme ja faci temps que treballen amb eines telemàtiques ha permès que moltes de les deliberacions de les sales es poguessin fer a distància i que ara hi hagi pendents de notificar més de 2.000 resolucions. D'aquí que la degana dels jutjats de Barcelona hagi demanat que s'aposti d'una vegada per totes en l'expedient telemàtic en totes les jurisdiccions, especialment en els jutjats de primera instància. Únicament els casos greus arriben a les audiències, mentre que els jutjats ordinaris són els que tramiten la majoria d'assumptes que afecten la ciutadania. 

A nivell penal, l'Audiència de Barcelona sí que s'ha trobat amb problemes per assenyalar judicis i n'ha hagut de suspendre uns 300. L'objectiu ara, segons Recio, és que es puguin celebrar "durant el 2020", tot i que ha admès que l'espai de l'Audiència és limitat, perquè només hi ha una sala que permeti celebrar judicis "amb la presència de més de dos advocats", tenint en compte la necessitat de respectar les distàncies de seguretat marcades per les autoritats sanitàries.