Societat  /  Justícia 26/04/2022

L'assetjament a una votant de l'1-O es tanca amb una multa de 450 euros

El tribunal descarta que els condemnats actuessin per odi a la ideologia de la víctima, com defensaven la Fiscalia i l'acusació

2 min
Dos dels acusats d'esquenes durant el judici a l'Audiència de Barcelona

Barcelona"Com gaudia quan et trencaven les mans", "Mira el DNI, porca", "On ets ploramiques?", "Et podem trencar l'altra mà?" Tres dies després que un policia la lesionés a la mà durant les càrregues de l'1-O a Barcelona, Marta Torrecillas va ser sotmesa a una campanya d'assetjament telefònic. En poques hores va rebre 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 SMS, amb amenaces i insults. Quatre anys i mig després dels fets encara s'investiga com es va filtrar el seu número de telèfon, però els Mossos d'Esquadra van aconseguir identificar tres dels membres d'un dels grups de WhatsApp on va ser inclosa i un quart usuari que li va enviar un missatge de text. La Fiscalia i l'acusació particular demanaven entre 21 mesos i gairebé tres anys de presó per a ells, però finalment l'Audiència de Barcelona ha tancat el cas amb una condemna mínima per a només dos dels processats.

Es tracta del processat que li va escriure un missatge de text i de l'acusat que hauria proporcionat el telèfon de Torrecillas perquè fos inclosa en un dels grups de WhatsApp, que hauran de pagar una multa de 450 euros cadascun per un delicte d'amenaces lleus. Els altres dos processats –un administrador i l'altre membre d'aquest grup– han quedat absolts.

Tant la Fiscalia com l'acusació consideraven que els acusats havien assetjat Torrecillas per motius ideològics i que no només havien amenaçat la víctima, sinó que també l'havien humiliat. Però l'Audiència de Barcelona ha descartat l'existència d'un delicte d'odi. El tribunal no té cap dubte que la voluntat dels dos condemnats era "ofendre, menysprear, humiliar i atemorir" la víctima, però creu que això és "insuficient" per parlar d'un delicte d'odi, perquè els missatges no atacaven tot un "col·lectiu", sinó a ella en concret.

"Més enllà que les expressions puguin ser reprovables, no constitueixen un atac a la societat ni als grups minoritaris que són objecte de protecció d'un delicte d'odi", asseguren els magistrats en la sentència, que descarta l'existència d'un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques. Torrecillas, que va haver de canviar de número de mòbil arran dels fets, va assegurar al judici que es va sentir "molt agredida" i que va arribar a tenir "por d'anar pel carrer". La sentència no és ferma i es pot recórrer.

stats