El jutge absol els tres acusats de ser la cúpula d'Anonymous a Espanya

Els reclamaven més de quatre anys de presó per un atac que hauria causat danys per valor de 700 euros

Imatge de la roda de premsa en què es va anunciar la detenció de "la cúpula d'Anonymous a Espanya" / EFE

El jutjat penal número 3 de Gijón (Astúries) ha absolt els tres acusats d'un atac informàtic a la Junta Electoral Central que va causar una despesa valorada en 700 euros i als quals els reclamaven quatre anys, tres mesos i 17 dies de presó. Segons l'agència Efe, la sentència absol els tres acusats dels delictes de pertinença a grup criminal i de danys reiterats. 

El 10 de juny del 2011 el cap de la brigada d’investigació tecnològica de la Policia Nacional, Manuel Vázquez, i el comissari de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal, José Luis Olivera, van anunciar la seva detenció davant les càmeres i van dir que havien desmantellat "la cúpula d’Anonymous a Espanya". Com es veu a la foto, ho van fer amb el símbol d’Anonymous a la mà: una màscara de Guy Fawkes, el revolucionari britànic popularitzat a la pel·lícula 'V de vendetta'. 

La magistrada que va jutjar el cas entén que "no consta" que els acusats formessin part d'Anonymous ni de cap grup criminal i tampoc que haguessin fet un atac distribuït de denegació de servei (DDoS) a la web i els servidors de la Junta Electoral Central arran de les eleccions municipals de 2011. El judici, que es va fer el mes de maig passat, és el primer que s'ha fet a l'Estat contra els qui la policia considerava membres d'Anonymous.

La jutge nega que hagi quedat demostrat que els tres acusats haguessin comès dos atacs sota el nom 'Spanish Revolution', a la Junta Electoral, i 'V votaciones', contra ls webs del PP, el PSOE i CiU. De fet durant el judici la Fiscalia ja va rebaixar la petició de cinc anys i quatre mesos de presó per a dos dels acusats i de cinc anys per a l'altre a la de quatre anys i tres mesos per a tots tres.

La jutgessa afirma que es va vulnerar "el dret a un procés amb les degudes garanties" en el tractament dels aparells informàtics confiscats en la detenció dels acusats. "La confusió i contradicció" en els mecanismes que havien d'assegurar que no s'havien manipulat les proves "evidencia la cadena de custòdia", assegura la sentència.

Com que es podien haver manipulat, la jutgessa no ha tingut en compte el material que hi havia als ordinadors i als discs durs, i els testimonis, els perits i la documentació que es va aportar al judici no han acreditat "que els acusats formaven part del col·lectiu Anonymous", diu la sentència.

La policia va presentar els acusats com "la cúpula" d’un moviment que precisament es caracteritza perquè no té cap mena de jerarquia -qualsevol pot ser d’Anonymous-. La Fiscalia afirmava que els tres acusats eren administradors dels xats des d’on s’haurien coordinat els atacs o propietaris dels servidors en què s’allotjaven aquests xats.

Els advocats defensors van posar en dubte les estratègies de la policia per caçar els acusats: els agents es van infiltrar al xat d’Anonymous i en alguns casos van arribar a parlar de com fer accions i atacs informàtics, gairebé impulsant el delicte, explica un dels defensors, Carlos Sánchez Almeida. La policia també va punxar les converses de telèfon entre un dels acusats i el seu advocat, afegeix.

Durant el judici els tes acusats es van desvincular del grup hacktivista i van negar que tinguessin res a veure amb atacs DDoS. Quan un internauta visita una web el seu ordinador fa una petició d'informació al servidor que l'allotja, el navegador interpreta aquesta informació i mostra la pàgina a qui hi navega. Si molts ordinadors, alhora, demanen informació sense parar a un servidor, poden arribar a saturar-lo, fer que no pugui lliurar-la i que quedi fora de servei. Això és un DDoS.

Més continguts de