LleidaLes dones centenàries superen, amb escreix, els homes. La Teresa Brufau ho atribueix al fet d'haver dut "una vida ordenada", és a dir, no anar a deshores i menjar sa.
Va néixer a Torregrossa (Lleida) i als 23 anys es va casar amb Rossend Vigatà. Van anar a viure a Arbeca, on ell exercia de mestre. En tots aquests anys, el món ha canviat molt i molt ràpid. "Aquesta dèria de viatjar a l'atra punta de món la trobo un disbarat", diu. No és l'únic canvi que observa. "Nosaltres vam festejar vuit anys i ni un petó. Eren altres temps...". Però ja no la sorprèn res: "M'adapto a tot".
Els dies "més terribles" van ser els de la Guerra Civil, quan el Rossend es va haver d'exiliar. I "el més feliç" diu, sense dubtar, que va ser el del seu casament. "He tingut un marit més complaent del que em mereixia". Va morir el 1993. "El trobo a faltar de valent. Va ser l'amor de la meva vida", diu. Amb ell va tenir tres fills, però un va morir sent un nen. El centenari el va celebrar dos cops. Primer amb els fills, els cinc néts i els sis besnéts, i el dia següent a la residència, on ara viu i on ha fet noves amistats. Balanç? "Estic satisfeta. Som una família unida".
