La lentitud judicial salva un mosso de ser condemnat per agredir un detingut

BarcelonaLa secció segona de l'Audiència de Barcelona ha considerat un agent dels Mossos d'Esquadra culpable d'una falta de lesions per haver agredit un ciutadà –que va ser aturat al carrer per a una identificació i que posteriorment seria detingut–, però no el pot condemnar perquè el cas ha prescrit, és a dir, que ha caducat.

Es tracta d'un cas que es va produir el 14 d'abril del 2007 a les 5 de la matinada a Barcelona. Dos agents que patrullaven per la ciutat van aturar tres nois perquè suposadament fumaven un porro i els volien identificar. Alguna cosa es va tòrcer ràpidament en la conversa, perquè els tres homes asseguren que els policies els van dir "maricons" i que van especular que ben segur devien ser traficants, perquè eren colombians.

Tot i que el tribunal considera que no ha quedat provat aquest tracte vexatori, els jutges sí que han trobat prou proves del que va passar després: un dels agents, segons la sentència, va portar un dels tres nois "a la part posterior d'un furgó policial amb la intenció de deteriorar la seva integritat física i el va colpejar a la cara, de manera que el va fer sagnar".

La sentència, feta pública avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, afirma que de resultes de l'agressió el denunciant va patir "una erosió interna a la part esquerra del llavi superior, perquè se li van clavar les dents, la inflamació a la banda externa de la cella dreta i erosions múltiples als braços i a les mans".

El tribunal rebutja la versió de la defensa del mosso, que al·legava que el mateix afectat es va fer aquestes lesions quan va es colpejar voluntàriament el cap contra el mosso: resulta que aquest cop de cap, segons el mateix relat del lletrat, va ser d'esquena, detall pel qual els magistrats indiquen que "un cop de cap amb la part del darrere del cap no determina una lesió a la boca.

Però tots aquests arguments per condemnar el policia queden en no res en el moment en què el tribunal descobreix que el cas va estar 'mort', judicialment inactiu, des del 13 de setembre del 2013, data en què –sis anys després dels fets– el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona va enviar a la secció 21 de l'Audiència els recursos d'apel·lació presentats per les defenses dels dos mossos implicats en els fets.

No va ser fins al 14 d'abril del 2014 que es va resoldre aquell recurs, de manera que havien passat més de sis mesos sense cap diligència judicial. Ni el tribunal es va pronunciar ni cap de les acusacions –Fiscalia i acusació particular– van alertar de la possible prescripció ni van presentar cap altre tipus d'escrit. Resultat: mosso culpable absolt per prescripció.