Els límuls, un ingredient indispensable per produir vacunes contra el covid-19

The New York TimesLa sang dels límuls conté un component del qual les farmacèutiques depenen des de fa dècades per detectar la presència d’uns contaminants bacterians perillosos, anomenats endotoxines, en els productes farmacèutics injectables, com ara les vacunes. Els conservacionistes i algunes empreses han pressionat en favor de l’acceptació d’una prova alternativa a fi de protegir els límuls i els ocells que s’alimenten dels seus ous. A principis d’any, aquests col·lectius semblaven tenir l’objectiu a tocar, quan l’entitat que elabora les normes de qualitat per a aquesta mena de proves s’encaminava a equiparar la prova alternativa amb la basada en sang de límul.

Però el 29 de maig aquesta organització, la Farmacopea dels Estats Units, va anunciar que encara calia estudiar amb força més profunditat la prova alternativa, coneguda com a rFC (la sigla en anglès de factor recombinant C). Representats de la Farmacopea nord-americana afirmen que disposen de trenta anys de dades de la prova utilitzada tradicionalment i tan sols dos anys de l’alternativa i que, per tant, necessiten més informació. En el pla internacional, la Farmacopea europea ha aprovat l’ús de la prova alternativa.

Aquest debat ha aixecat molt d’interès a causa de l’augment de la demanda per analitzar les noves vacunes contra el coronavirus. Eventualment, caldrà sotmetre milers de milions de dosis de vacunes a proves de detecció d’endotoxines. Les endotoxines són molècules presents a les membranes cel·lulars de molts bacteris comuns, com ara l’ E. coli i la salmonel·la. Tot i que s’hagi acabat amb els bacteris que les han produït, aquestes substàncies poden causar febre i la mort en humans, així com la síndrome del xoc tòxic.

Una qüestió de subministrament

Les farmacèutiques s’han d’assegurar que cap fàrmac injectable que fabriquin contingui endotoxines. Els seus ingredients, com ara l’aigua, s’han d’analitzar a cada pas del procés de fabricació i el producte final s’ha de sotmetre igualment a una prova d’endotoxines. Ryan Phelan, cap de l’entitat sense ànim de lucre Revive and Restore, comentava abans de l’última decisió de la Farmacopea nord-americana: “És per fer-se’n creus que depenguem d’un extracte procedent d’un animal salvatge durant una pandèmia d’abast mundial”. L’entitat que dirigeix advoca per trobar solucions tecnològiques als problemes ambientals. Una d’elles és la substitució de la prova que conté un component de la sang dels límuls anomenat LAL (lisat d’amebòcits de límul) per una d’alternativa basada en el factor recombinant C o rFC. Aquest equivalent sintètic d’una substància química de la sang dels límuls s’obté introduint gens en microorganismes criats al laboratori per induir-ne la producció.

Tot i els milers de milions de dosis de vacunes candidates, les empreses productores de LAL obtingut de sang de límuls asseguren que el subministrament és adequat. Lonza AG, una multinacional de la biotecnologia, ven les dues proves. A més, recentment ha signat un acord amb Moderna per fabricar una vacuna candidata contra el covid-19 publicitada als quatre vents. Lonza ha afirmat en un comunicat que, per fabricar 5.000 milions de dosis de la vacuna, es necessitaria “menys de la suma de la producció dels tres fabricants de LAL dels Estats Units en un dia”. Els tres fabricants són la mateixa Lonza, Charles River i Associates of Cape Cod. Tots tres asseguren que amb la producció actual es podria afrontar l’increment de la demanda.

Phelan afirma que aquest càlcul “deixa bocabadat” perquè, “per a cada dosi que es produeix, cada fabricant gastarà deu vegades la mateixa quantitat de LAL per avaluar els productes a cada pas del procés”. Per tant, també s’analitzaran els flascons, els taps i altres ingredients de les vacunes. D’altra banda, Phelan adverteix que és probable que hi hagi un bon nombre d’empreses que fabriquin vacunes durant la fase d’assajos i al llarg de tot el procés.

Un problema burocràtic

L’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), l’organisme públic nord-americà responsable d’avaluar la seguretat dels productes farmacèutics, permet l’ús de la prova rFC però les empreses estan obligades a presentar més documentació que si es decanten per la prova convencional. La Farmacopea dels Estats Units ha anunciat que proporcionarà més informació als fabricants de vacunes per assistir-los a l’hora de fer les proves pertinents per validar l’ús dels tests rFC. Revive and Restore, l’entitat conservacionista, ha sol·licitat un procediment d’autorització d’emergència per a l’ús de proves rFC, atesa la pressió que suposarà l’eventual producció de vacunes.

L’empresa Eli Lilly, que també ha pressionat perquè la nova prova tingui una aprovació més àmplia, està recorrent als tests rFC de manera decidida. Jay Bolden, biòleg d’Eli Lilly, explica que l’empresa es plantejava fer servir les proves rFC des del 2015 per motius diversos, entre els quals la qualitat uniforme dels productes fabricats al laboratori, el fet de no dependre d’una població d’animals, el compromís de l’empresa d’evitar l’ús d’animals quan hi hagi una alternativa i la reducció de costos que implica. Bolden explica: “En certa manera, el 2016 vam dir prou”. L’empresa va decidir optar per la prova rFC per als nous productes injectables, encara que comportés més feina. Des d’aleshores ha comercialitzat un nou producte, un medicament contra la migranya aprovat als Estats Units per la FDA. L’1 de juny, Bolden es mostrava decebut per la decisió de la Farmacopea nord-americana. “Fa pinta que implicarà un retard de tres a quatre anys sense cap garantia” que les proves rFC s’equiparin amb les LAL, comentava.

Rob Anderson, vicepresident de comunicació global de la Farmacopea dels Estats Units, assegura que calen més dades que demostrin que les dues proves són equivalents, atès que es disposa de dades relatives a la LAL recopilades al llarg de molts anys però en manquen en relació amb l’rFC. Fouad Atouf, vicepresident de biofàrmacs globals de la Farmacopea nord-americana, diu que les precaucions són degudes al fet que “es tracta d’una prova de seguretat” i que calen més dades sobre l’rFC. “Treballem per obtenir el corpus de proves i les dades científiques necessàries -diu Anderson- però no hi podem posar terminis”.

El Dr. Bolden, d’Eli Lilly, comenta que, malgrat els endarreriments, l’empresa continuarà fent servir proves rFC però optarà per una altra via per presentar documentació a la FDA. “Passarem al capítol de proves de l’europea i avall”, diu en referència a la inclusió de les rFC per part de la Farmacopea europea, que “entrarà en vigor l’1 de juliol”. El científic creu que hi ha motius per pensar que la FDA acceptarà la informació de l’entitat europea, que posarà la prova usada tradicionalment i la seva alternativa “en peu d’igualtat”.

Copyright The New York Times

Traducció d’Ignasi Vancells