La literatura i la televisió reescriuen la història dels EUA
La cultura nord-americana, a més d'hegemònica, és una gran constructora de relats alternatius als discursos oficials. Alguns són poc versemblants i més aviat còmics, com ara la llegenda que defensa que Elvis Presley no ha mort o la rocambolesca història escampada per la xarxa segons la qual Michael Jackson ha suplantat la personalitat de la seva germana.
Però la ficció, que no la historiografia, ha creat narracions alternatives tan versembants que fan por. Les dues més recents són la sèrie de televisió Rubicon , que aquí programa Digital +, i la novel·la de James Ellroy Sangre vagabunda , tercera part de la trilogia que completen América i Seis de los grandes .
El terrorisme com a negoci
Rubicon , en un escenari posterior a l'11-S, planteja la hipòtesi que un grup d'influents assessors de la intel·ligència nord-americana no només coneixen la imminència d'un atac terrorista que farà esclatar un petrolier que bloquejarà durant mesos el port de Houston, sinó que fins i tot el tutelen. L'objectiu és maniobrar financerament de manera que l'atemptat els beneficiï econòmicament. La translació a la realitat apunta tant a l'11-S com a l'accident de la plataforma de BP al golf de Mèxic l'abril del 2010.
Rubicon , creada per Jason Horwitch, és una producció de l'AMC, la cadena responsable de Mad Men . Es va estrenar als Estats Units l'agost passat i es va cancel·lar després de finalitzar la primera temporada de tretze episodis. Si s'aplica la lògica de la conspiració, es podria pensar que la cancel·lació obeïa a raons polítiques, però als Estats Units les coses són sempre més prosaiques: malgrat l'allau de bones crítiques, les audiències van decidir la sort d'una sèrie protagonitzada per l'avantguarda dels analistes de política internacional dels Estats Units.
Els maleïts bastards d'Ellroy
Ja fa temps que James Ellroy va decidir atribuir-se el paper de jutge que, segons ell, la història no volia acceptar. En la trilogia sobre Amèrica, involucra el director de l'FBI Edgar Hoover, el multimilionari Howard Hughes, la màfia i, fins i tot, Richard Nixon en els assassinats dels germans Kennedy i de Martin Luther King. Els executors, que també són els protagonistes de les novel·les, són agents federals que fan la feina bruta, com els maleïts bastards de Tarantino però sense consol ètic.
Per completar la seva història, Ellroy inventa documents interns de l'FBI que confirmen l'autoria de la conspiració que va acabar amb la innocència dels Estats Units. La manera com transcriu i presenta aquestes filtracions recorda molt el mètode de les wikileaks de Julian Assange.
