El món local es posa les piles amb els drets LGBTI

Una vintena de serveis d’atenció al col·lectiu han obert l’últim any

L’octubre del 2016, l’Ajuntament de Sitges va obrir el primer punt de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI de Catalunya (SAI), un punt d’informació i atenció personalitzada per a les problemàtiques i inquietuds del col·lectiu i les seves famílies. Fins aquell dia, cap municipi català tenia un organisme oficial que es dediqués únicament i exclusivament a atendre els casos d’homofòbia, lesbofòbia o transfòbia, a assessorar en el procés per canviar el nom sentit a la targeta sanitària i a impulsar campanyes de sensibilització, entre d’altres.

Des que fa un any Sitges va inaugurar el primer punt de la xarxa de SAI de Catalunya, en compliment de la llei 11/2014 per garantir els drets LGBTI, ja són una vintena els punts d’atenció integral que han obert o estan a punt d’obrir en diversos municipis i ciutats de Catalunya. A finals de novembre, de fet, va acabar la formació dels professionals que se’n faran càrrec, segons expliquen fonts del departament d’Afers Socials i Famílies.

“Per a nosaltres el miracle de l’aplicació de la llei 11/2014 ha sigut sense cap mena de dubte el món local -reivindica el president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez-. Tenim pobles i ciutats de Catalunya on el col·lectiu LGBTI compta ara amb serveis que abans no tenien”, celebra Rodríguez, que així i tot defensa que encara queda molta feina per fer: “Hem de ser conscients que Catalunya té 946 municipis i, independentment dels SAI, només un centenar tenen convenis per atendre de forma especialitzada les inquietuds del col·lectiu LGBTI”. “Hi ha camí per recórrer”, reivindica el president de l’OCH.

Abans del 2016, els convenis d’acció social de la Generalitat amb els ajuntaments i consells comarcals no incloïen tampoc un contracte programa de serveis específic per al col·lectiu LGBTI, mentre que sí que n’hi havia sobre gent gran, joventut, persones amb discapacitat o dones. Els SAI formen part ara d’aquests contractes programa i, més enllà d’uns mínims en comú, tenen llibertat per explorar noves formes de millorar l’atenció a les persones LGBTI i les seves famílies.

Al SAI de Vilafranca de Penedès, per exemple, es plantegen crear un servei per ajudar les escoles a resoldre dubtes i inquietuds per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. “Hi ha directors que quan es troben que han de gestionar algun d’aquests temes se senten perduts. A nosaltres ens agradaria anar-hi i dir-los: «No us preocupeu de res, nosaltres ens n’encarreguem»”, explica l’Ana Domínguez, una de les responsables del SAI.

Als SAI de Cerdanyola del Vallès i de la Garrotxa, per exemple, volen potenciar la sensibilització envers la no discriminació de les persones LGBTI a través de l’art, i al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès ja s’han impulsat exposicions sobre la diversitat sexual o la salut mental, mentre que al Museu dels Sants d’Olot es va programar una exposició sobre el gènere, el desig i la iconografia.

Xarxa de Municipis LGTBI

Més enllà dels SAI, diversos municipis de Catalunya van començar a unir-se el 2016 sota el paraigua de la Xarxa de Municipis LGTBI amb l’objectiu de coordinar les seves polítiques en aquesta matèria i fer efectiu el compliment de la llei del 2014 per garantir els drets d’aquest col·lectiu. Els primers nou integrants d’aquesta xarxa, i alhora impulsors, van ser Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Terrassa, Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Berga, però actualment ja hi ha més d’una trentena de municipis membres.

Investigadors de la UB van presentar al novembre el projecte Divercity, en què analitzaven la situació dels drets LGBTI en diverses ciutats petites i mitjanes d’Europa, entre les quals Sabadell i Girona. Els investigadors conclouen que la feina que s’està fent s’està fent bé, tot i que caldrien més mesures “estructurals”, segons valora a l’ARA Jordi Mas, un dels autors. Així i tot, creu que el món local s’està posant les piles en qüestions de drets LGBTI. “S’ha de trencar una mica el mite que la gran ciutat és el lloc d’anonimat, oci i llibertat i el poble la zona de ferri control social. No sempre és així”, reivindica.

Més continguts de