És lògic renunciar a la biblioteca per posar-hi una aula?

Portar els fills a una escola en barracons -o mòduls prefabricats [sic]- no és agradable, i parlo per experiència. Per definició, substituir una escola de maons per una en barracons és una solució provisional, transitòria, per falta de pressupost puntual. Jo vaig portar el meu fill gran a una escola així perquè em van parlar molt bé del projecte educatiu -i tenien tota la raó, era (i és) excel·lent-, i perquè les aules en mòduls “aviat” serien substituïdes per un edifici definitiu construït per la Generalitat. L’escola va començar el curs 2010-2011, i només havia d’estar un any en barracons. Aquest setembre va encetar el setè curs en precari, i el departament no els ha donat cap data com a horitzó.

Si mai heu portat els nens a una escola en barracons provisionals us explico la meva experiència: no tenen gimnàs per fer-hi educació física -fan servir el de l’institut del costat, però si plou no hi poden anar-; no tenen aula de música ni laboratori; l’any passat tenien un mòdul buit que feien servir de biblioteca, però aquest any el necessitaven per fer-hi classe; el mòdul que fa de menjador, a la tarda és l’aula de les extraescolars, i quan arriba el desembre i cal fer la típica cantada de nadales, fan servir la sala d’usos múltiples, però com que tots els pares no hi caben tots junts, fan torns.

Ara bé, els nens no passen fred ni calor perquè tots els barracons tenen calefacció i aire condicionat, però com que són mòduls pensats per a pocs anys, les coses s’espatllen més sovint... Intentar fer del defecte una virtut és lloable, però parlant de barracons en escoles és un error. El Consorci d’Educació de Barcelona ho va intentar la setmana passada, i va ficar la pota.