Les comunitats no governades pel PP escenifiquen el seu rebuig a la llei Wert
Irene Rigau i els consellers del País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries avisen que si no es modifica la Lomce recorreran al Tribunal Constitucional
MadridEls consellers de les cinc comunitats autònomes no governades pel PP –Catalunya, País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries– han escenificat aquest dimarts el seu rebuig a la llei orgànica per a la millora de la qualitat d'educativa (Lomce). S'han fet una fotografia de família al Senat minuts abans que comencés la comissió general de les Comunitats Autònomes a la cambra alta, que analitza la incidència autonòmica de la llei Wert.
Els cinc consellers han denunciat la invasió competencial de la llei i han advertit que si no hi ha canvis substancials, la majoria de governs autonòmics acabaran presentant un recurs davant el Tribunal Constitucional. Irene Rigau ha advertit que "és la darrera oportunitat" que tenen les comunitats per aturar la "involució competencial" que suposa la llei Wert, fins al punt de situar el nivell competencial "30 anys enrere". "És un nou model recentralitzat que li agrada al PP", ha insistit.
Rigau ha denunciat que la Lomce "altera el model lingüístic que forma part del patrimoni pedagògic, social i polític del país". Una alteració que, segons ella, "ni pot ni vol assumir" la societat catalana.
El calendari exprés
La consellera ha denunciat les presses del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb el calendari d'aplicació de la llei, que, a diferència d'altres aplicacions més extenses, es vol fer en un termini de dos anys. Per Rigau, això vol dir que “situa els interessos del partit per sobre dels interessos generals de l'educació”.
La responsable de l'educació catalana ha explicat que quan una llei es vol imposar en dos anys amb canvis importants com l'organització curricular, els objectius i la mateixa estructura –a més de garantir-ne el finançament– “vol dir que hi ha una pressa política molt alta”. La consellera està “convençuda” que l'experiència de l'anterior llei orgànica proposada pels populars, de la ministra Pilar del Castillo, que va dissenyar la norma però no la va poder implantar, “plana” damunt del PP. I ha afegit: “Plana la por de tenir una llei aprovada que no pugui ser implantada i, per això, el PP força la realitat del sistema educatiu a fer-ho en dos anys”. Rigau adverteix que el pitjor que es pot fer per la qualitat educativa és sotmetre el sistema a un “estrès” d'aquestes característiques després d'un període d'austeritat. “Seria un dels grans disbarats més enllà de l'orientació ideològica i la invasió competencial”, ha sentenciat.
