Els mamuts campen per Barcelona

Barcelona.A prop del Museu Picasso, en un edifici gòtic fàcil de confondre amb el dedicat al pintor -excepte per les cues-, fa uns mesos que hi habiten restes de mamuts. Els passejants del carrer Montcada l'observen encuriosits, sorpresos de topar amb un espai dedicat a aquests animals prehistòrics en ple centre de Barcelona. Alguns passen de llarg, i molts hi entren a donar un cop d'ull. El Museu del Mamut va obrir les portes al gener i ja l'han visitat unes 60.000 persones.

Ben al contrari dels grans museus d'història natural amb sales gegantines, es tracta d'un local petit, de sostres baixos amb arcades del segle XIV -les úniques de la ciutat a nivell de carrer-, fet que d'entrada es fa estrany com a seu per a col·locar-hi restes d'enormes mamífers extingits. La mostra, però, s'adapta a la perfecció a l'entorn, i és impressionant: vestigis de l'Edat del Gel provinents de la col·lecció més important d'Europa, entre els quals hi ha esquelets sencers de mamuts i rinoceronts llanuts, dents, pèls o una fidel reproducció d'un mamut llanut que rep els visitants tot just accedir al vestíbul, mentre encara no han tingut temps de digerir la música trepidant que hi sona.

L'home que apareix en una pantalla en plena expedició és Fyodor Shidlovskiy, el cervell principal d'aquest projecte juntament amb el seu col·lega Sergey Slesarev. Aquest prestigiós paleontòleg rus ha dedicat els últims 30 anys a buscar restes de mamuts i altres animals prehistòrics, i la seva fundació és la propietària de la col·lecció que aquí s'exposa. De fet, el Museu del Mamut de Barcelona és una filial del Museu de l'Edat del Gel de Moscou, el que té més valor científic dels dedicats a l'època daurada dels mamuts, el pleistocè (entre 2,4 milions i 10.000 anys enrere). Shidlovsky és el director d'aquest museu que va obrir les portes el 2004 i compta amb 2.500 peces.

Mamuts a Viladecans

Però, què hi fa una filial a Barcelona, especialment quan no n'hi havia cap altre a l'Estat ni a Europa? La resposta és que Catalunya era terra de mamuts, com tot el continent. I, més concretament, perquè el 2008 es van descobrir a Viladecans ossos d'aquest mamífer.

El jaciment de Can Guardiola va aparèixer a 20 metres de profunditat quan s'estava excavant la zona per a les obres d'una bassa de laminació, i s'esperava trobar-hi restes de ceràmica ibèrica. En lloc d'això, van aparèixer un total de 550 peces òssies, la majoria de mamut i en un bon estat molt poc freqüent. Entre elles hi havia un crani amb molars i una trentena de defenses o ullals -alguns, de tres metres de longitud-. Podria ser, a més, que fossin restes dels últims mamuts del Mediterrani, i el Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, n'extraurà dades que poden ajudar a entendre la desaparició d'aquestes espècies al sud d'Europa.

Tot això va cridar l'atenció de Shidlovsky i Slesarev, que feien exposicions temporals pels Estats Units, el Japó, Canadà i Europa -una de les quals al Museu del Juràssic d'Astúries- i ja tenien la idea d'instal·lar un satèl·lit del seu museu en alguna ciutat.

Passió per l'ivori

És inaudit que a Catalunya s'hi trobin ossos en bon estat, perquè la majoria de restes ben conservades són a Sibèria. Les temperatures fredes fan que una part del territori estigui permanentment congelada, i per tant els ossos s'hi conservin no fossilitzats, amb una qualitat òptima. D'entre les gairebé 500 tones que n'ha trobat Shidlovsky, la majoria eren a les ribes dels mars àrtics i els rius siberians.

Les últimes dècades, el canvi climàtic ha accelerat el desglaç de la capa de permagel (nom que rep el terreny superficial congelat permanentment) i això ha fet que, a mesura que augmenta la temperatura i l'aigua va guanyant terreny a costa del gel, les restes hagin anat quedant al descobert. Les troballes han augmentat i Sibèria s'ha convertit en una veritable mina d'ossos i ullals.

Això, a més, ha canviat el panorama de la venda d'ivori: les figures i joies fetes d'aquest mineral, abans molt mal vistes per les matances d'elefants que hi anaven íntimament relacionades, ara tornen a vendre's obertament -malgrat que hi segueix havent tràfic i falsificacions-. El mateix Museu del Mamut de Barcelona es dedica a vendre peces de col·leccionisme, joies i ivori en brut. Aquest negoci paral·lel en auge és, de fet, la principal font d'ingressos per al científic, i li permet mantenir el seu museu i finançar les seves expedicions.

De què fa olor una banya?

"Tots els esquelets tenen quatre potes de cinc dits", diu orgullós el guia i director comercial, Francesc Munárriz. Tenen tres esquelets complets de mamuts (un d'ells de 60.000 anys, que val entre 2 i 3 milions d'euros) i un d'un rinoceront llanut, i insisteix que en cap cas barregen ossos de mamuts diferents. El museu aposta perquè totes les peces exposades siguin naturals. Hi ha una excepció: el mamut de l'entrada està reproduït amb pèl de iac, perquè el cabell de mamut es conserva amb textura de rasta.

Una altra peça particular és la còpia exacta d'una cèlebre cria de mamut que es va descobrir el 2007 a Sibèria en un estat perfecte de conservació. Batejada oficialment com a Yuri (i extraoficialment com Bebè del Gel per revistes com el National Geographic ), la cria es considera la troballa més important d'aquest tipus feta al món, ja que el seu estudi pot contribuir a conèixer més detalls de l'última glaciació. L'original descansa a Sant Petersburg en una cambra frigorífica a menys de zero graus i amb nitrogen, i la còpia, feta amb làsers i una resina especial, és al carrer Montcada.

El gran tret diferencial del museu és que tot es pot tocar. Els guies insisteixen que els visitants agafin els ossos i dents, i toquin els ullals i la llana. "De què creus que fa olor?" Munárriz es refereix a la banya de queratina del rinoceront llanut, un peça estrella que conserva l'olor "d'animal" gràcies a les fibres que la formen. Efectivament, la banya de fa 15.000 anys fa una olor intensa i que recorda aromes del zoològic.

La implicació dels treballadors, un grup petit i molt involucrat en el projecte, és curiosa. Són ells els que de seguida agafen un os, el posen a les mans del visitant, li fan preguntes o li expliquen com d'única és la peça. Cap d'ells dubta a explicar-ne, orgullós, les meravelles, com els projectes que tenen engegats amb la Diputació de Barcelona, l'ONCE i universitats.

En el futur volen traslladar-se a un altre local, segurament amb menys encant però amb instal·lacions molt més grans. Mentrestant, a Sibèria se segueix excavant a bon ritme i, segons asseguren, a Moscou ja esperen tot d'ossos per venir quan hi hagi espai. De moment, n'hi ha per omplir 4.000 metres quadrats.