El col·lectiu homosexual denuncia el "desinterès" del govern respecte als seus drets

BarcelonaAmb el lema "Contra l'homofòbia, ara, sempre i arreu", més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona en una marxa reivindicativa convocada per diverses entitats pels drets dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals (LGBT) englobats en la Comissió Unitària del 28 de Juny. La manifestació, que ha sortit de la plaça Universitat, vol denunciar el rebuig encara palès en alguns sectors de la societat cap als homosexuals, així com l'actitud d'algunes administracions. Entre d'altres, lamenten que la Generalitat hagi abandonat l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA), del qual n'era membre des del 2007, i que l'Ajuntament "cedeixi" davant l'Església catòlica.

Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, ha explicat a l'ACN que el missatge d'enguany vol repercutir en aquests brots d'homofòbia que persisteixen, no només en forma de violència física, sinó també en discriminació encoberta. "Homofòbia és quan ets a la feina, et diuen 'maricón de merda' i ningú et fa costat, o bé quan no pots dir als teus pares que ets homosexual", ha citat com a exemples.

Rodríguez ha posat l'èmfasi en l'àmbit laboral. "En un moment de crisi, sembla que les empreses agafin qualsevol motiu per fer fora la gent", ha comentat. Aquesta incertesa fa que molts homosexuals "entrin de nou a l'armari en lloc de sortir-ne", considera el portaveu del col·lectiu LGBT. "Hem de fer front a això, a aquesta por", ha recalcat.

Retrets a Ajuntament i el Govern

El manifest, que s'ha llegit a la plaça de Sant Jaume un cop finalitzada la protesta, exposa que les autoritats municipals "encara cedeixen davant una institució descaradament homòfoba", fent referència a l'Església catòlica i a la polèmica sobre la ubicació definitiva del monument en homenatge als gais, lesbianes i transsexuals víctimes de la repressió.

Inicialment s'havia planejat situar el monument a prop de la Sagrada Família, decisió que va despertar rebuig per part d'alguns sectors. Finalment, l'escultura es va inaugurar el 20 de març al Parc de la Ciutadella. "Senyor Hereu, senyor Trias", diu el manifest "¿com es pot declarar, des de l'Ajuntament, que no es volien buscar polèmiques quan l'Església es presenta com a víctima de persones que van partir i morir per culpa seva?", afegeix.

Les crítiques del col·lectiu LGBT davant les institucions públiques s'estén també a l'actual Govern de CiU i la seva decisió d'abandonar, a principis d'any, l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA). "¿És que Catalunya s'ha d'avergonyir de pertànyer a l'associació?" resa el document, "és que també cal retallar els 300 euros que valia la quota", afegeix en to irònic. A instàncies de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, la Generalitat va entrar a l'ILGA el 2007 convertint-se en el primer govern nacional a ser-ne membre.

Contundents han estat també les paraules cap a l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el qual acusen de representar una institució que projecta un "neofexisme ultracatòlic", que pretén influir en els més desafavorits. Precisament, a banda de les crítiques a les institucions públiques, els convocants de la manifestació han expressat a més les seves preocupacions sobre la repercussió de la crisi econòmica i el fet que alguns sectors amb poder aprofitin aquest context per fomentar "instints primaris de protecció" que suposin la "por i l'odi al que és diferent".

La marxa commemora el Dia internacional per l'alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual i ha recorregut els carrers Pelai, les Rambles, el carrer Ferran i ha arribat fins a la plaça de Sant Jaume.

Se celebra un dia abans de la Marxa de l'Orgull, rua de caire lúdic emmarcat en els actes del Pride Barcelona 2011, iniciativa que fa tres anys que té lloc a la capital catalana i on s'ofereixen activitats culturals, de debat, oci i esport. Els organitzadors de la manifestació d'aquest dissabte volen diferenciar-se de la cercavila de demà argumentant el seu caire polític i d'especial incidència social que duen a terme des de fa més de 30 anys.