L'últim problema per anar a Mart: els cors dels astronautes es tornen rodons en l'espai

MadridUn estudi realitzat en 12 astronautes mostra que el cor es torna més esfèric quan està exposat a llargs períodes de microgravetat a l'espai, un canvi que podria portar a problemes cardíacs, segons els resultats d'un treball presentat a la 63 Sessió Científica Anual del Col·legi Americà de Cardiologia. Amb implicacions per a una eventual missió tripulada a Mart, els resultats d'aquest treball representen un pas important cap a la comprensió de com un vol espacial de 18 mesos o més pot afectar la salut del cor dels astronautes.

"El cor no treballa tan dur en l'espai, i això pot causar una pèrdua de massa muscular", explica l'autor principal d'aquesta investigació, James Thomas, president d'imatge cardiovascular i científic líder d'ultrasons a la NASA. "Això pot tenir conseqüències greus en tornar a la Terra, així que estem investigant si es poden prendre mesures per evitar o contrarestar aquesta pèrdua", afegeix.

Els científics diuen que el coneixement de la quantitat i tipus d'exercici que els astronautes han de realitzar per mantenir el cor sa serà molt important a l'hora de garantir la seva seguretat en un vol llarg com el d'una missió a Mart. Thomas afegeix que els règims d'exercici desenvolupats per als astronautes també podrien utilitzar-se per ajudar a mantenir la salut del cor de totes aquelles persones a la Terra que tenen limitacions físiques greus, com la gent que ha de romandre en repòs prolongat al llit o en règim d'insuficiència cardíaca.

El cor a l'espai s'arrodoneix un 9,4 per cent. Amb tot, la forma més esfèrica del cor dels astronautes sembla ser temporal, i el cor torna al seu estat allargat normal poc després del tornar a la Terra. Aquesta forma més esfèrica pot significar que el cor està funcionant amb menys eficiència, encara que es desconeixen els efectes a llarg termini del canvi de forma.

Se sap que els vols espacials causen una varietat d'efectes cardíacs, de manera que, de tornada a la Terra, els astronautes habitualment se senten marejats o es desmaien per una condició coneguda com a hipotensió ortostàtica, en la qual el cos experimenta una caiguda brusca de la pressió arterial en posar-se dret. També s'han observat arítmies durant els viatges espacials.