“Sense mascareta al metro, em sentia com l'ovella negra”

BarcelonaMascaretes domèstiques que es nota que han sigut cosides a casa amb cura, d'altres de color negre que des de lluny semblen morrions de gos, algunes de les bones –les FFP2, que serveixen perquè no et contagiïs ni contagiïs ningú–, unes quantes amb estampats o motius florals –molt poques, realment la moda de les mascaretes encara no ha arribat a Barcelona– i les grans triomfadores: les mascaretes quirúrgiques, és a dir, les de color blau que des de fa uns dies es poden trobar fàcilment a les farmàcies. Aquest matí de dilluns, primer dia d'ús obligatori de les mascaretes en el transport públic, realment era difícil trobar algun passatger al metro de Barcelona sense la boca tapada.

Una dona llatinoamericana era una de les úniques. Anava abstreta mirant el mòbil en el primer vagó d'un dels combois de la línia 1, aliena al fet que tothom al seu voltant anava amb una mascareta posada. "Sí, sí, sé que cal portar-la, però és que jo ja he passat el coronavirus", s'ha justificat quan aquesta periodista li ha preguntat si no era conscient de l'ús obligatori des d'aquest dilluns. "No m'han fet cap prova, però a principis de març vaig estar molt malament molts dies, amb febre i tos. Em vaig curar a base de paracetamol i aigua calenta amb mel i llimona", ha insistit, convençuda que ella ja ha patit la malaltia i que, per tant, ara no necessita cap protecció.

Un altre jove en el mateix vagó també va amb la boca descoberta. "Com? Que cal portar mascareta? No me n'havia assabentat", contesta amb cara de despistat després de treure's els auriculars per sentir el que se li diu. I això que els panells informatius que hi ha a les andanes n’informen clarament i una veu repeteix insistentment per megafonia en algunes estacions: "És obligatori l'ús de mascareta en el transport públic, mantingueu la distància de seguretat".

A l'estació de La Sagrera, on es fa el transbordament de les línies 1 i 5, dos voluntaris amb armilles vermelles de la Creu Roja distribueixen mascaretes quirúrgiques sense parar, encara que els passatgers ja en portin una posada. "La donem a qui ens la demana", aclareix un d'ells, el Francisco, que ja ha perdut el compte de quantes n’ha repartit des que ha començat a les set del matí. "Tres mil, quatre mil", calcula. "Escolti, perdoni, que cal portar mascareta", aborda de sobte un passatger que passa per davant seu amb la boca descoberta. "Sí, sí, ho sé. Us estava buscant, em sentia com l'ovella negra", respon l'home, apurat. Perquè realment anar avui sense mascareta al metro és cridar l'atenció.

La María Dolores porta una mascareta blava, de les quirúrgiques, i guants de làtex a les mans. Està asseguda en un dels vagons de la línia 5, just en un extrem del seient per així mantenir la distància amb un altre passatger que està a l'altra punta. Diu que avui és el primer dia que treballa. "Vaig amb una mica de por", confessa. "És que treballo en una perruqueria i he d'estar en contacte amb la gent", afegeix amb cara d’angúnia. Al metro intenta no tocar res per evitar contagiar-se, assegura. I, per descomptat, ni se li passa pel cap treure's la mascareta.

L’Ivan també va a treballar, però sembla molt més relaxat. És funcionari en un jutjat i ja fa setmanes que va i ve de la feina amb metro, sempre amb la mascareta posada. "Ni m'havia assabentat que des d'avui és obligatòria", comenta. En porta una de les bones, la FFP2. Diu que l'hi va donar el seu cunyat.

Vigilància a les estacions

"Me l'he treta un moment perquè m'estava ofegant", es justifica una dona una mica grossa i amb la cara al descobert que espera el metro a l'andana de l'estació de Diagonal de la línia 5. Per demostrar-ho, treu una mascareta de la bossa. Aquest dilluns a les vuit del matí, però, realment hi havia poca gent al metro, anessis a la línia que anessis. Només en el primer i últim vagó d'alguns combois, com sempre sol passar, es concentraven més passatgers, però tots feien el possible per esquivar-se i no estar massa a prop els uns dels altres. I, per descomptat, tots anaven amb mascareta.

En canvi, a les cinc del matí les coses no eren així, assegura la Loli, que viatja en un vagó de la línia 1 i ja torna de la feina. Treballa netejant oficines. "A les cinc, la meitat anàvem amb mascareta i l'altra meitat, sense", afirma. "Com es nota que ara hi ha vigilància!", exclama. A l'andana de l'estació d'Espanya de la línia 1 hi ha vigilant dos mossos d'esquadra, dos guàrdies urbans i dos vigilants de seguretat privada. Per no posar-se la mascareta.