Societat 08/06/2018

Selectivitat: Per què es manté el mateix model?

Canvis en el pes de la filosofia i en l'entrada a arquitectura, les novetats d'aquest any

L.v.
4 min
Un grup d’estudiants del Col·legi Montserrat de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaSi tant els experts com les administracions aposten per transformar i reenfocar la selectivitat cap a un model més competencial, per què no es fa encara? Quines són les reticències al canvi? És aquí on no hi ha consens. La majoria d’experts consultats argumenten que el Consell Interuniversitari de Catalunya -l’òrgan format per les universitats i el Govern que regula la selectivitat- hauria de moure peça i provocar un canvi en cascada. Consideren que si s’aconsegueix que totes les proves siguin menys memorístiques els instituts i col·legis hauran d’adaptar l’aprenentatge al batxillerat i, en conseqüència, a l’ESO. Com si fossin fitxes de dòmino, creuen que reformulant la selectivitat també s’aconseguiria donar empenta a la transformació educativa que ja fa anys que es viu en escoles i instituts del país.

Però a les universitats ho veuen al revés. Són conscients que les noves metodologies que s’estan implantant en molts centres educatius formaran alumnes avesats a treballar en grup i per projectes, seguint un currículum competencial que està molt lluny del concepte tradicional d’universitat. Per això els centres universitaris també estan vivint la seva pròpia revolució, i gairebé tots tenen departaments d’innovació pedagògica per posar-se al dia reduint les tradicionals classes magistrals i potenciant la participació dels alumnes. Ara bé, els rectorats consideren que per canviar la selectivitat cal abans que canviï l’enfocament del batxillerat.

“Les universitats volen esperar més a veure si es fan canvis a Ensenyament. Estan a l’expectativa”, afirma la secretària general del CIC, Mercè Jou. Ho corrobora el vicerector de programació acadèmica i de qualitat de la UAB, Josep Ros: “Hem de fer una reflexió sobre el batxillerat i després canviar la selectivitat”, opina. Està plenament a favor d’avançar cap a un model d’examen competencial, però avisa que “al batxillerat aquest concepte s’ha introduït poc”. “¿Estem convençuts que tots els alumnes fan aquest tipus d’aprenentatge per competències?”, es pregunta.

Altres fonts universitàries també apunten que no volen abordar aquest tema “si no és clar cap on va la política educativa del batxillerat”. I apunten que, a banda de la discrepància sobre què hauria d’anar abans -“és l’etern debat sobre si és abans l’ou o la gallina”, diuen-, hi ha una altra reticència a canviar la selectivitat. “Ningú s’atreveix a fer una proposta perquè és un tema molt delicat, que requereix un gran consens”, afirmen fonts coneixedores de la situació. De fet, Jou assegura que les universitats estan “entre dos focs”: els pedagogs i educadors, que demanen “canvis per evolucionar” en el model de selectivitat, i els estudiants i professors, a qui qualsevol canvi “influeix i impacta molt”.

Mentre les universitats esperen que Ensenyament faci el pas, el nou departament demana temps per aterrar al departament, l’únic que ha canviat de partit (del PDECat ha passat a mans d’ERC). Tot i això, fonts de la conselleria no preveuen canvis a curt termini al batxillerat. Malgrat que el 155 ha alentit tràmits, la comissió que es va impulsar des del departament amb un grup d’experts per repensar el batxillerat ha seguit reunint-se els últims mesos.

Més enllà de si el canvi a les PAU arriba més tard o més d’hora, el que és clar és que dependrà d’un pacte entre les diferents universitats i Ensenyament. “Hem d’anar de bracet”, conclouen des del sector.

Quatre preguntes per entendre el model actual

1. Com funciona ara la selectivitat?

Les PAU es divideixen en dues fases: la fase general i la fase específica. La fase general és obligatòria i consta de cinc exàmens: quatre matèries comunes (català, castellà, una llengua estrangera i història) i una matèria a escollir entre matemàtiques, llatí, fonaments de les arts o matemàtiques aplicades a les ciències socials. La fase específica és voluntària i serveix per apujar nota. En aquesta part els alumnes poden examinar-se de fins a tres matèries, que escullen entre unes 20 assignatures. Amb les dues millors notes (ponderades segons els estudis que vulguin cursar) es calcula la nota d’admissió, que en total pot arribar als 14 punts. Per entrar a la universitat, la selectivitat pesa el 40% i el batxillerat el 60%.

2. S’ha canviat mai el model?

Sí. Després de més de trenta anys sense canvis, la selectivitat va patir una profunda transformació el 2010, quan el sistema universitari espanyol va entrar a l’espai europeu d’educació superior (EEES). Els canvis se centraven en la puntuació: fins aleshores els estudiants s’examinaven obligatòriament de set assignatures, i a partir d’aquell any, amb la introducció de les fases general i específica, només van ser cinc les matèries obligatòries. Aquest any també s’hi afegeix un petit canvi, i història de la filosofia passarà de la fase general a l’específica. Però més enllà d’això els experts reclamen que el debat real sigui reenfocar la manera d’entendre la prova per convertir-la en un examen més competencial i menys memorístic.

3. De qui depèn el canvi?

La selectivitat està regulada pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), un organisme integrat pel Govern i les universitats catalanes. Són la direcció general d’Universitats, que depèn del departament d’Empresa i Coneixement, i els rectorats de les universitats els qui decideixen com és l’examen. En canvi, el currículum de batxillerat el marca el departament d’Ensenyament.

4. Com és a la resta de l’Estat?

La polèmica llei Wert, la Lomce, preveia canviar l’entrada a la universitat: volia impulsar les revàlides (haver d’aprovar un examen per obtenir el títol de batxillerat) i estendre els tests en la selectivitat. Les queixes de tota la comunitat educativa -rectors, professors, alumnes i també els partits de l’oposició- van obligar el govern de Mariano Rajoy a fer marxa enrere i les comunitats van poder mantenir els seus models. Això vol dir, doncs, que les proves de selectivitat a l’Estat són encara iguals en assignatures i estructura (fase general i específica) però diferents en els continguts de l’examen, que es deixa a criteri de cada comunitat. També es manté el districte únic, que habilita els estudiants a estudiar en qualsevol comunitat autònoma. Hi ha qui encara reclama unificar la prova, perquè considera que ara es perjudica els territoris amb millor rendiment. Però homogeneïtzar l’examen posaria en risc la diversitat cultural i lingüística de cada comunitat.

2018: Canvis en el pes de la filosofia i en l'entrada a arquitectura

La filosofia desapareix de la fase general i serà optativa

La novetat principal de la selectivitat d’aquest any és que l’assignatura d’història de la filosofia deixa de ser obligatòria a la selectivitat. Fins ara, història de la filosofia s’avaluava dins la fase general (l’obligatòria), malgrat que els estudiants podien escollir si fer aquest examen o bé el d’història contemporània de Catalunya i Espanya. A partir d’aquest any, filosofia passarà a avaluar-se a la fase específica, en la qual els alumnes decideixen de quines matèries s’examinen i de quines no entre un llistat de 22 assignatures.

El Consell Interuniversitari (CIC) defensa la decisió, perquè considera que dona a la filosofia “més pes” en la nota final per a aquells alumnes que volen estudiar graus d’humanitats o ciències socials. En canvi, hi ha professors de filosofia que consideren que molts estudiants (sobretot els de ciències) es deixaran de prendre seriosament aquesta assignatura -que seguirà sent obligatòria per a tots els estudiants a batxillerat- i no l’escolliran a la fase específica, ja que no ponderarà per als graus de ciències o enginyeries.


Disseny i dibuix artístic sí que comptaran per estudiar arquitectura

Una altra de les novetats d’aquest any són les ponderacions per accedir als graus d’arquitectura. A partir d’ara, les matèries fonaments de les arts, història de l’art, dibuix artístic i disseny ponderaran 0,2 -les tres primeres no puntuaven res fins ara i l’última només 0,1-; mentre que cultura audiovisual i geografia ponderaran 0,1, que fins ara tampoc pesaven gens per entrar a arquitectura. Per entrar a aquest grau ja no es tindran en compte les assignatures de biologia, electrotècnia ni química en la selectivitat, que fins ara pesaven 0,1 cadascuna.­

stats