Tres vegades més addictes a la metadona que a d'altres fàrmacs opiacis

La Xarxa d'Atenció a les Drogodependències va atendre només 22 persones l'any passat per consum excessiu de morfina, codeïna i fentanil

"És un tema que ens ocupa i que ens preocupa, però no tenim el problema dels EUA i del Canadà", diu convençut el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, referint-se a la tendència detectada als països nord-americans d'una addició creixent als fàrmacs derivats de l'opi. Ho fa amb les dades a la mà, i és que en el cas de Catalunya l'inici de tractaments a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències per aquesta causa és testimonial en comparació amb els que provoquen altres drogues.

Per cada tractament iniciat l'any 2015 per combatre l'addició a la morfina, la codeïna o el fentanil van produir-se el triple provocats per la metadona. Precisament la metadona és un fàrmac ideat per facilitar que els addictes a l'heroïna puguin abandonar aquesta droga, i per tant es tracta d'una substància que es recepta sota controls estrictes i que ha permès la millora de molts marcadors, recorda Colom. " Els inicis de tractament són la punta de l'iceberg" dels problemes ocasionats per les drogues, recorda, però sí que són un bon indicador per comprovar fins a quin punt els analgèsics opioides són un problema. La realitat és representen una proporció ínfima respecte als 14.000 o 15.000 inicis de tractament per drogues que es registren cada any. De fet, només l' heroïna -amb 1.823 inicis de tractament l'any 2015- representa un percentatge remarcable dins del conjunt de tractaments, tot i que per sota del 15%. Alcohol, cànnabis o cocaïna són drogues molt més esteses a Catalunya.

Per tant, Colom assenyala que, a banda de l'heroïna, la resta de fàrmacs opiacis són escassos i se'n veuen " pocs casos" a Catalunya. Ara bé, també avisa que és una problemàtica creixent en països desenvolupats. "Hi ha elements que fan pensar que això pot anar a més", indica, donant dos motius principals: cada vegada hi ha menys tolerància al dolor a les societats occidentals, i a més a més han aparegut nous principis actius i noves fórmules farmacèutiques -com per exemple pegats- que faciliten el consum d'aquestes substàncies. La problemàtica de fons, també, és que quan més quantitat de substància es consumeix, això provoca "tolerància" i acaba derivant en " més necessitat de consum". L'ús d'aquestes substàncies, a llarg termini, té riscos cardiovasculars i de disfunció sexual, rebla.

Al capdavall, morfina, codeïna i fentanil són fàrmacs derivats presents en el sistema sanitari. El seu ús es gestiona amb protocols estrictes i el consum està "molt regulat", afegeix el director de recerca del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Rafel Guayta-Escolies. L’accés es produeix "via mercat negre o venda a través d’internet", cosa que dificulta que hi hagi un nombre molt elevat d’addictes. Colom coincideix en aquest veredicte, perquè aconseguir-los de forma legal només és possible " sota prescripció mèdica". A més a més, aquest model de prescripció de fàrmacs compta amb la participació de metges, infermers i farmacèutics, una "gestió compartida" que augmenta l’efectivitat i seguretat dels medicaments, afegeix Guayta-Escolies.

Abusar d’aquestes substàncies, a la pràctica, no és gaire habitual a casa nostra, insisteix la responsable del servei d’anàlisi d’ Energy Control, Mireia Ventura. El programa, que controla els tipus de drogues presents a l’oci nocturn, no ha detectat que la presència del fentanil hagi augmentat recentment. Sí que hi ha constància d’un repunt de morts per sobredosi associada a aquest fàrmac en països de l’est o del nord d’Europa, però no a l’Estat, afegeix. Segons dades de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències, l'any 2014 van detectar-se 28 morts per sobredosi a la ciutat de Barcelona, una xifra que es manté força estable en els últims anys.

Hi ha un altre factor perquè aquests fàrmacs no siguin tan populars, i és que l’opi és " fàcilment accessible" a Espanya. "Si la gent troba la substància il·legal disponible no té sentit que busqui altres substàncies més potents i amb efectes secundaris", afegeix. Potser per això, malgrat el descens a mínims històrics durant els últims anys, no és comparable la problemàtica de l'heroïna amb d'altres substàncies que hi guarden certa relació. A la pràctica, la morfina i la codeïna són més conegudes, però utilitzar el fentanil com a droga recreativa no és una pràctica comuna. " Això no vol dir que no sigui un fenomen a l’alça, que no existeixi o que no acabi arribant", conclou Ventura.

Més continguts de