La meitat dels atesos per Càritas no tenen un habitatge digne

BarcelonaUna de cada dues famílies ateses l'any passat per Càritas Diocesana de Barcelona no tenia un habitatge digne. L'entitat ha alertat aquest dijous que això equival a unes 6.000 famílies –se'n van atendre un total de 12.000– en una situació de gran precarietat i ha insistit que el percentatge no ha millorat en l'inici d'aquest 2018 sinó al contrari. Les persones sense llar ateses han crescut un 25% respecte a l'any passat.

La memòria de Càritas destaca que disposar d'un habitatge digne és el primer pas per sortir de situacions de pobresa extrema. Però la falta d'habitatge a preu assequible per a persones en situació de vulnerabilitat és una problema que creix entre els beneficiaris de l'entitat. De la meitat de les famílies ateses sense habitatge, un 12% no disposen de cap lloc on viure. Les que resideixen amb familiars o amics representen un 14% dels atesos, i les que estan acollides per entitats socials, un 16%.

Ara bé, l'entitat alerta que el gruix més important de famílies (47%) sense habitatge digne viuen rellogats, mentre que l'ocupació de cases i pisos suposa el 6% dels casos. L'opció menys habitual és que les famílies visquin de lloguer, però sense contracte (l'1,5%).

"Pitjor que abans de la crisi"

A la presentació de la memòria, l'arquebisbe de Barcelona i cardenal Joan Josep Omella ha destacat que el nombre de persones que s'han adreçat a l'entitat ha augmentat, de la mateixa manera que també s'ha "intensificat" l'atenció que se'ls ha ofert. En total, s'ha comptabilitzat que l'any passat es van donar ajudes econòmiques directes de 2,8 milions d'euros, un 10% més que el 2016. El cardenal Omella ha anunciat que aquesta atenció s'ha reforçat especialment en els serveis de cobertura de necessitats bàsiques, ja que el 77% dels usuaris estan a l'atur i el 17% tenen una feina precària que no els permet arribar a final de mes.

"Les persones en risc d'exclusió estan en una situació més complicada que abans de la crisi, perquè tenir feina no garanteix unes condicions de vida dignes, el sistema educatiu no redueix les diferències i les polítiques de protecció no són suficients", ha denunciat el director de Càritas, Salvador Busquets. La memòria de l'any 2017 detalla que les persones ateses s'han duplicat en els últims 10 anys, des d'aproximadament 9.700 persones ateses el 2007 a les més de 22.600 de l'any 2017.

D'aquestes 22.000, més de 4.700 han seguit algun dels cursos de formació que ofereixen i 1.189 han trobat feina gràcies a empreses col·laboradores. El nombre d'infants que l'entitat ha ajudat en reforç educatiu, participació en activitats extraescolars, dotació de material escolar, accés a escoles bressol i casals d'estiu o menjadors escolars ascendeix a 2.000.

La memòria també constata que la majoria de les persones ateses, gairebé un 60%, són estrangeres: un 29% provenen de Llatinoamèrica, un 14% del Magrib i un 5% de l'Àfrica subsahariana. L'entitat destaca que un de cada quatre beneficiaris és immigrant irregular i que 1.868 han arribat de països en conflicte.

Demanda de solucions

Al voltant d'un 44% dels habitatges beneficiats tenen fills a càrrec i un 17% de les llars són monomarentals. "Com més temps estigui una família en situació de vulnerabilitat, més gran és el risc que els fills d'aquesta família visquin situacions d'exclusió en el futur", ha remarcat la responsable d'anàlisi social i incidència de l'entitat, Míriam Feu. Per poder oferir una solució a aquesta problemàtica, l'entitat ha fet una crida a les forces polítiques municipals perquè construeixin entre 1.500 o 2.000 habitatges públics anuals en els pròxims 10 anys per poder oferir una solució a aquesta problemàtica social.

El director de Càritas Barcelona s'ha mostrat preocupat per la implementació "deficient" de la renda garantida ciutadana (RGC) i ha instat que aquesta renda sigui compatible amb els ajuts al lloguer com es fa amb altres, i que no s'incloguin en els ingressos de les famílies. També veu necessari que es posin en marxa polítiques d'ocupació per a col·lectius vulnerables i que es desvinculi la feina de la residència legal, per permetre l'accés laboral a persones en situació administrativa irregular. "Com a societat, no podem conformar-nos. Cal que treballem en comunitat per garantir que tota persona pugui desenvolupar el seu projecte vital amb dignitat", ha conclòs el cardenal Omella.