Repartidors d'àpats i de conversa

BarcelonaAra deixen la bossa amb el menjar penjant del pom de la porta o a sobre de l'estoreta del replà. Com si fos el material per a un intercanvi. Ja no hi ha abraçades ni encaixades de mans, i la conversa es fa d'una banda a l'altra amb la porta tancada i, sobretot, per telèfon. Truquen als destinataris de l'entrega per informar-los que ja arriben i els deixen els àpats per als pròxims dos dies preparats perquè només els hagin d'escalfar. "Aprofito la trucada i els pregunto com estan," explica Diego Blanco, que fa més de quatre anys que treballa per al grup Eurest repartint els àpats a domicili de l'Ajuntament de Barcelona. "És complicat. Abans entràvem a casa seva, els obríem la nevera, sabíem exactament qui ho passava pitjor i, molts cops, érem l'única visita que rebien, l'única conversa del seu dia", explica. Però ara, per prevenció, no poden entrar als domicilis. S'han de respectar les distàncies i, a més, alguns dels usuaris ja apareixen a la llista com a casos positius de coronavirus.

Ara els repartidors truquen per telèfon als usuaris entre entregues. I a alguns els costa acceptar-ho. "Hi ha qui encara obre la porta i et vol donar la mà, i ho fa per agraïment o per conversar una estona, però no pot ser perquè molts cops són persones que s'han de protegir especialment", explica el Diego, convençut que encara falta certa "responsabilitat" i que no tothom està prou informat de la situació. En el context actual s'han multiplicat les entregues –si abans es duein 1.200 menús, al principi del confinament ja n'eren 1.500– i això vol dir que si abans feien un centenar d'entregues en una ruta, ara en poden fer 140 i en alguns casos els calen reforços per poder arribar a tot arreu i redibuixar alguns dels itineraris. El confinament ha fet créixer el nombre de persones que necessiten ajuda per garantir-se els àpats, De fet, l'Ajuntament calcula que els que reparteix per diferents canals han augmentat un 67% i ja superen els 6.200.

El Diego té 36 anys i va començar a repartir àpats amb la furgoneta quan va arribar a Barcelona des de Chipiona, a Cadis. Buscava una primera feina per establir-se a la ciutat i s'hi va enganxar. "No som repartidors, no portem només coses d'un lloc a un altre, és una feina amb component social", remarca. Recull els àpats a les sis del mati a la cuina central, a Pallejà, i després fa una mica de comodí entre les diferents rutes de repartiment. No en té cap de fixa. Reparteix el dimarts, el dijous i el dissabte. I aquests dies també ha portat algun microones a persones que no en tenien.