AFERS SOCIALS

Els menors sols són cada cop més joves i necessiten plaça a l’institut

Ensenyament vol recuperar projectes d’acollida que van quedar sense inversió amb les retallades

Els menors que arriben sols a Catalunya, els anomenats MENA, cada vegada són més joves. Fins al 15 de setembre n’havien arribat 2.156, però, segons dades del departament de Treball, Afers Socials i Família, els joves atesos s’embarquen cada cop de més petits per creuar el Mediterrani. Si a l’abril amb prou feines un terç dels que arribaven tenien menys de 15 anys, almenys els dos últims mesos aquest grup ha augmentat i ja representa més de la meitat dels menors que s’atenen a Catalunya.

La conseqüència més evident d’aquest descens de l’edat dels joves és que el Govern té l’obligació, per llei, d’assignar-los un institut. I fins al juliol, hi havia 730 joves en aquesta franja, però la xifra creix dia rere dia. És cert que alguns d’ells ja van a classe, però encara n’hi ha que esperen que els trobin una aula. L’escolarització s’aborda quan els joves arriben als centres d’acollida després d’haver sigut atesos en un centre d’emergència, com els dos que es van obrir la setmana passada Barcelona.

La necessitat de noves places arriba en un moment en què per primera vegada a Catalunya hi ha més alumnes a secundària que a primària. La pressió demogràfica es concentra ara a l’ESO perquè, a partir del 2012, la natalitat va començar a caure, i llavors també va començar a marxar més gent del país que no pas n’arribava. Per atendre l’augment de la demanda -només a 1r d’ESO hi ha 2.500 alumnes més dels que hi havia inscrits el curs passat-, el departament d’Ensenyament ha obert aquest curs sis nous instituts i tres instituts-escola. En total, s’han creat 75 grups nous (73 dels quals públics). I, de fet, des del Govern es preveu que la demanda a l’ESO vagi creixent fins al curs 2022-2023.

Per garantir l’escolarització dels menors de 16 anys que arriben sols, però, el departament ha traslladat unes orientacions als serveis territorials d’Ensenyament, segons ha pogut saber l’ARA. L’estratègia passa per la creació d’un grup de treball a cada territori que s’especialitzarà en aquesta qüestió, i que estarà format per un coordinador de llengua i cohesió social, un coordinador de formació professional i un inspector d’educació. L’objectiu és que sigui en aquest espai on es concretin les estratègies d’intervenció per garantir la bona acollida dels menors.

Una altra de les mesures que també vol impulsar el departament d’Ensenyament per atendre els MENA és revisar els plans educatius d’entorn que ja existeixen per adaptar-los a la nova situació i crear-ne de nous en aquells municipis on sigui més urgent. Aquests plans són una eina que es va començar a estendre arreu del país fa més d’una dècada amb l’objectiu de contribuir a la cohesió social, la convivència i l’ús del català entre els col·lectius més desafavorits i, especialment, els joves immigrants. Aquests projectes, que amb les retallades del 2012 van quedar-se sense inversió, teixien una xarxa entre les escoles i instituts, els ajuntaments, les famílies i les entitats d’aquells municipis o barris amb més complexitat per aconseguir dinamitzar activitats extraescolars o complementàries a l’horari lectiu per afavorir la igualtat d’oportunitats entre els alumnes més vulnerables.