Un 25% menys de colònies escolars
Les colònies escolars han caigut un 25% aquest curs. El sector ho atribueix sobretot a la crisi, però també a la desmotivació i els problemes organitzatius que generen les retallades en els centres escolars.
BARCELONALes colònies escolars són un element característic del sistema educatiu català, com a nucli d'una estesa tradició d'educació en el lleure que comença a veure's amenaçada per les circumstàncies econòmiques. Aquest curs 2012-2013 aniran de colònies un 25% menys de nens que l'any passat, segons coincideixen a xifrar tant la patronal del lleure educatiu com les entitats sense ànim de lucre que treballen en el sector. De fet, apunten que algunes empreses i cases de colònies concretes han registrat fins a un 40% menys de reserves.
El gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), Pep Montes, ho atribueix als problemes econòmics de les famílies, però també a la "reducció de pressupostos als centres escolars, que tenen menys personal disponible i prioritzen altres coses". La responsable d'educació ambiental de la Fundació Catalana de l'Esplai, Júlia Garcia, apunta també aquestes dues raons i afegeix la "desmotivació dels mestres" a causa de les retallades. "No hi ha hagut una crida oberta al boicot, però sí que es nota cert desencís", explica.
Baixada com la de fa dos anys
Fa dos anys, quan el govern tripartit va voler impulsar un nou calendari escolar amb una setmana blanca al febrer, els mestres van boicotejar obertament les colònies. Llavors es va registrar una davallada al voltant del 25%. Segons el responsable de colònies de la Fundació Pere Tarrés, Aleix Llobet, el curs passat les reserves van remuntar, però enguany han tornat a baixar, en la mateixa mesura que fa dos anys però per motius diferents. "El col·lectiu de mestres segueix decebut i no organitzen tantes colònies, però també hi influeix l'entorn econòmic de les famílies", apunta Llobet.
També la vicepresidenta de l'associació de directors Axia, Alícia Fernández, reconeix que en algunes zones escolars els mestres van plantejar a l'inici de curs la possibilitat de tornar a fer boicot a les colònies per protestar contra les retallades, però diu que en molts casos no es va arribar a posar en pràctica. Fernández, que és directora d'una escola de primària al barri de Sant Martí de Barcelona, resta importància a l'efecte que poden haver tingut en les colònies els problemes organitzatius dels centres. Tot i admetre les dificultats que genera la retallada en substitucions, Fernández creu que això no té incidència en les colònies, ja que normalment requereixen només un mestre acompanyant a part del tutor del curs. Per la directora, els efectes de la crisi a les butxaques familiars són la causa principal de la caiguda de colònies. "A l'hora de pagar els llibres i en les despeses de l'inici de curs ja es va notar que la crisi afectava més que l'any passat", assegura Fernández.
Arribada l'hora de reservar les colònies escolars, el primer trimestre de curs, aquestes penúries econòmiques també s'han deixat sentir. "Hi ha algunes estades que s'estan acabant de lligar ara, però habitualment a hores d'ara ja hauria d'estar tot contractat", explica Júlia Garcia. A l'escola que dirigeix Fernández, per exemple, l'AMPA encara està mirant de buscar alternatives perquè els nens puguin fer uns dies de convivències. "Algunes escoles han decidit no fer colònies. D'altres en fan, però no amb tots els nens, perquè alguns no s'ho poden permetre", afegeix Llobet.
Algunes AMPA destinen part de les quotes a pagar la sortida dels nens amb més dificultats econòmiques, explica el president de la Federació d'AMPAs de Catalunya, Àlex Castillo. Però alerta que això sovint no és possible, perquè "la crisi està tenint més impacte allà on hi ha menys teixit associatiu" i, per tant, on les AMPA tenen menys força. Castillo denuncia també l'efecte negatiu de la retallada en programes com els plans educatius d'entorn, que en alguns casos servien per garantir les colònies als alumnes dels barris més desafavorits.
