El mercat de les puces de Saint-Ouen de París, el Brick Lane de Londres i els de Nova York són més que reclams turístics, són llocs on alguns es desfan d'allò que no utilitzen i altres adquireixen petits tresors a preus simbòlics. Barcelona se suma a aquest mapa de mercats de compra-venda de segona mà amb cites cada vegada més consolidades i amb més adeptes.
El Lost & Found Bcn va néixer el 2007 arran d'una necessitat. Max Porta i Diego Albanell, els impulsors del mercat lúdic, trobaven a faltar un espai on la gent pogués vendre i donar sortida a roba, vinils, llibres, mobles i objectes de decoració que s'acumulen amb el pas del temps. "Podies donar coses però no hi havia espai per vendre-les -comenta Porta- i els Encants ja no són com abans". Dels seixanta espais de la primera edició han crescut fins als més de tres-cents de la darrera -al setembre- i les places per participar en la venda d'aquest diumenge a l'Estació de França s'han esgotat de pressa, dos indicatius de la demanda i l'interès per la iniciativa.
Com s'explica l'èxit d'aquests mercats? "Prefereixo dir que no és per la crisi, però hi té a veure", argumenta Natàlia Pérez, de Flea Market Barcelona, que negocia establir-se al barri del Raval. "Ens ha escrit gent amb economies malmeses, a qui va bé fer una venda -diu-, i també és un tema de modes". El lema i leitmotiv del mercat " One man's garabage is another man's gold " lliga amb la mentalitat dels hipster , sovint seguidors del moviment vintage i que busquen coses especials i originals, i també connecta amb la filosofia de les 3R (reutilitzar, reaprofitar i reciclar). L'organitzador del Two Market Barcelona precisament defensa que aquests esdeveniments ludicofestius són una manera perquè "la gent s'ho passi bé reciclant". El festival Drap-Art, que comença la setmana que ve, també preveu les segones vides dels objectes en desús.
Els mercats -sorgits d'iniciatives populars o municipals, com els del Prat o Sitges- s'esforcen a destacar el seu caràcter no professional, però també tenen normatives: els objectes a la venda han de ser de segona mà i sense l'envàs original, no hi tenen cabuda l'artesania, els productes manufacturats i els estocs, i cal estar registrat (i en alguns casos pagar una inscripció) per participar com a venedor. A l'hora de fixar els preus, que sovint es mouen entre els 2 i els 20 euros, és important equilibrar-los amb la qualitat.
A mesura que desapareixen els prejudicis cap a la segona mà i s'imposa la idea europea que la funcionalitat guanya la novetat, arrelen els mercats de les puces. Guillem Celada, paradista del Lost & Found Bcn, posarà a la venda telèfons d'època que encara funcionen i muntures d'ulleres antigues. "No ho hem d'estrenar tot, les coses sense etiqueta tenen més valor poètic", afirma.
