Més de la meitat dels joves barcelonins són com a molt mileuristes

BarcelonaLes desigualtats salarials a Barcelona s'estanquen. El districte de residència, l'edat, el sexe o la procedència marquen bretxes importants en els ingressos que es perpetuen, com es pot veure en l'últim informe sobre sous del 2018 que ha fet públic l'Ajuntament. Una quarta part dels assalariats a la ciutat és, en el millor dels casos, mileurista, una proporció que es dispara entre els joves menors de 30 anys, més de la meitat dels quals (53%) té un sou inferior o igual a aquest llindar: els 1.000 euros mensuals.

Les diferències per territoris tampoc es corregeixen i fins i tot creixen lleugerament: el salari mitjà d'un resident de Sarrià - Sant Gervasi el 2018 –47.396 euros– és més del doble que el d'un barceloní de Ciutat Vella o Nou Barris, els districtes que es mantenen amb els sous mitjans més baixos de tota la ciutat. El sou mitjà de la ciutat se situa en els 30.807 euros, però la majoria dels barcelonins (el 60%) se situaven per sota d'aquest llindar el 2018, segons l'informe. A banda de Sarrià - Sant Gervasi, les Corts també figura ben per sobre d'aquesta mitjana. L'Eixample i Gràcia també superen el llindar mitjà, però amb menys distància, mentre que tota la resta de districtes estan per sota. Sant Martí és el que s'acosta més a la retribució mitjana de la ciutat.

La bretxa salarial és important i la reducció any rere any resulta quasi imperceptible: les dones residents a Barcelona reben un salari un 21,2% més baix que els homes. La desigualtat existeix en totes les franges d'edat. Els salaris femenins no arriben al llindar del salari mitjà de la ciutat fins a la franja dels 45-49 anys, més tard que no pas els homes, on deu anys abans ja s'hi acosten i als 40 anys ja superen amb escreix els 30.800 euros bruts anuals. En les franges d'edat més baixes, les diferències entre sexes s'escurcen perquè els sous més precaris deixen menys marge per a diferències.

La dualitat del mercat de treball que va créixer durant la crisi entre els treballadors que van conservar la feina i els que entraven al mercat de treball amb contractes nous continua. Els sous dels barcelonins que tenen 25-29 anys són un 34% inferiors a la mitjana de la ciutat (la diferència va arribar a ser del 40% el 2014) i l'abisme és encara més gran entre els menors de 25, que cobren de mitjana un 66% menys que la mitjana de residents, amb una incidència molt més gran dels contractes temporals. El sou mitjà més alt és el dels assalariats d'entre 55 i 59 anys, que està un 19% per sobre de la mitjana, mentre que si es pren el grup d'edat a partir dels 45 anys el sou mitjà es mou entorn dels 35.000 euros anuals.

La pèrdua de capacitat adquisitiva entre el 2010 i el 2018 és general a tot Catalunya però en el cas de Barcelona la devaluació és més accentuada, del 4,4%, el doble que la mitjana catalana (-2,8%) i espanyola (-2,4%). En termes reals –tenint en compte la inflació–, els sous dels barcelonins van frenar el 2018 el creixement, principalment perquè van retrocedir les remuneracions de grups de població assalariada de més edat com ara el grup de 45-49 anys, segons l'informe.

La nacionalitat i els estudis

L'origen també és un component decisiu a l’hora de marcar els ingressos. Els barcelonins de nacionalitat espanyola (el 84% de la població de la ciutat, segons les xifres de l'Ajuntament) van percebre sous un 4,7% per sobre de la mitjana el 2018. En canvi, els estrangers van quedar tots per sota, tot i que amb diferències notòries entre ells: els ciutadans provinents d'altres parts de la Unió Europea (UE) reben retribucions un 5% per sota de la mitjana, mentre que els que provenen de l’Amèrica Llatina o de la resta del món pateixen desigualtats molt greus amb sous un 40% i un 45% inferiors de mitjana als dels barcelonins amb nacionalitat espanyola.

El nivell d'estudis també va d'acord amb el sou: només els barcelonins amb un nivell formatiu més alt (Batxillerat, Formació Professional i Universitat s'agrupen en una sola categoria en l'estudi salarial) superen la mitjana i freguen els 35.000 euros anuals. En canvi, les categories en què els assalariats tenen com a molt el graduat escolar presenten una retribució mitjana de 24.500 euros bruts i si no tenen ni aquesta formació bàsica, la xifra s'enfonsa als 17.000 euros anuals.