La Milú, una fox terrier molt activa i saltimbanqui; el Caco, un caniche gegant també molt actiu, i el Bau, un retriever del Labrador força tranquil, centren durant uns minuts tota l'atenció de sis adolescents d'entre 12 i 17 anys que estan ingressats en el complex assistencial en salut mental Benito Menni, popularment conegut com a psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
Els joves, que presenten diversos trastorns psíquics, han de donar ordres als animals perquè els hi obeeixin i facin els exercicis que han après. L'objectiu d'aquesta teràpia, pionera a Catalunya i anomenada Agility, és "augmentar la seva autoestima, aconseguir cohesió de grup i que es relacionin entre ells d'una manera adequada i correcta", explica la psiquiatra i coordinadora de l'Àrea d'Adolescents del Benito Menni, Eulàlia Navarro.
El psiquiàtric de Sant Boi atén uns 50 adolescents, 25 a la unitat de crisi i 25 a la d'aguts -els que estan més greus-. És amb aquest últim grup amb qui es fa la teràpia. Es tracta de joves que presenten trastorns psicòtics, trastorns afectius amb intents de suïcidi i trastorns de personalitat. "Són joves que tenen dificultats per establir relacions amb persones de la seva edat, la majoria estan aïllats a casa, han abandonat els estudis, no tenen una xarxa social i no tenen amics", explica la doctora Navarro.
Aprendre a acceptar els errors
Amb totes les activitats que s'organitzen al psiquiàtric i, en especial, amb l'Agility es pretén aconseguir que els adolescents tinguin "molta confiança i una tolerància més gran als errors i a les dificultats, ja que són xavals molt impulsius que quan no els surt una cosa de seguida ho deixen", indica la terapeuta ocupacional del Benito Menni, Letícia Jiménez. Com que les ordres les donen a animals, "comprenen que si el gos no els obeeix i s'equivoca és perquè ells s'han equivocat donant les instruccions i això els fa ser més tolerants als errors i a la frustració", afirma Jiménez.
La teràpia d'Agility consta de deu sessions. La primera part sempre és teòrica per aprendre a ensinistrar els gossos, la segona és pràctica i consisteix a fer un circuit perquè l'animal obeeixi les ordres que li donen i la tercera és la posada en comú del que han fet bé i malament "perquè puguin acceptar les crítiques", diu Navarro. Els especialistes asseguren que en només cinc sessions ja es veu una gran diferència. "El primer dia vénen amb por, però de seguida guanyen confiança", afirma Letícia Jiménez.
Els animals que participen en aquesta teràpia són triats acuradament pels ensinistradors. "Ha de ser un gos amb un temperament equilibrat, que sigui predictible, que obeeixi i que tingui alguna habilitat", explica Maribel Vila, tècnica en teràpies assistides amb animals.
A més a més, en funció del grup amb què es treballa es busquen unes característiques determinades. Així doncs, per treballar amb adolescents "es necessiten gossos molt actius, que els donin marxa".
El Pepe -nom fictici- és un dels adolescents que participa en aquesta teràpia. És un jove que va ser expulsat de l'escola, que té problemes amb la família i que consumia força quantitat de cànnabis.
Un cas d'èxit
Després de dos ingressos els doctors es van adonar que el Pepe tenia un trastorn greu i "es va treballar intensament amb ell per aconseguir-ne la rehabilitació psicosocial", indica la terapeuta Letícia Jiménez.
Entre altres activitats se'l va incloure a l'Agility perquè "descobrir que els seus problemes de conducta no eren derivats del consum de cànnabis sinó que hi havia alguna cosa més de fons, li va suposar un trauma que va derivar en inseguretat i por". Fent obeir la Milú, el Caco i el Bau, el Pepe "ha guanyat en confiança, no es bloqueja, no té problemes de memòria, surt voluntari per fer les activitats, és més sociable" i el que és més important, "ja no consumeix cànnabis i els permisos amb la família van bastant millor", conclou la terapeuta ocupacional. Per al Pepe, el Caco i companyia han estat molt més que els seus millors amics.
