6 mesos de presó per a l'activista proavortament que va interrompre una missa a Banyoles

El Tribunal Suprem considera que es va "extralimitar" en l'exercici de la seva llibertat d'expressió

La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la pena de sis mesos imposada per l'Audiència de Girona a Jaume Roura, l'activista proavortament que el febrer del 2014 va interrompre una missa a Banyoles. El tribunal creu que es va "extralimitar" en l'exercici de la seva llibertat d'expressió quan va obligar a aturar la missa uns minuts a l'església de Sant Pere de Banyoles, va cridar proclames contra la reforma de l'avortament –que llavors promovia l'exministre Albert Ruíz Gallardon-, va tirar fulletons i va desplegar una pancarta en què es llegia 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.
 
La sentència considera que els actes estan "plenament emparats" per la llibertat d'expressió però que no els va portar a terme "a través dels mitjans necessaris i idonis" i, per tant, va vulnerar el dret a la llibertat religiosa de les persones que assistien a missa.
 
El Suprem ha desestimat així el recurs interposat per la defensa de l'activista, que argumentava que l'acció de protesta estava emparada per la llibertat ideològica i d'expressió i, per tant, no es podia considerar que el condemnat hagués comès un delicte contra els sentiments religiosos. La sentència conclou que el processat es va "extralimitar" en l'exercici dels seus drets fonamentals perquè va "violentar de manera arbitrària i injustificada" el dret a la llibertat religiosa i de culte dels feligresos que aquell dia eren a missa. 

Així, el Tribunal Suprem confirma la sentència dictada per l'Audiència de Girona el 28 d'abril del 2017 que imposava a Jaume Roura una pena de sis mesos de presó. Segons la sentència, Roura formava part d'un grup d'entre deu i quinze activistes proavortament que el dia 9 de febrer del 2014 van participar en l'acció de protesta.

Segons recull la sentència, els activistes es van repartir per diferents bancs de l'església de Sant Pere de Banyoles i, un cop va començar la missa, es van aixecar "de manera concertada" i van tirar pasquins alhora que cridaven "Avortament lliure i gratuït". Els activistes, entre els quals hi havia Roura, van desplegar una pancarta a l'altar on s'hi podia llegir l'eslògan 'Fora rosaris dels nostres ovaris'. El Tribunal subratlla que l'acció de protesta va paralitzar la missa durant "uns dos o tres minuts". Després d'això, els manifestants van marxar de l'església. 

El Suprem recull nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans que avala que drets fonamentals com la llibertat d'expressió, reunió i manifestació no són "drets absoluts" perquè poden entrar en col·lisió amb altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat religiosa i de culte.

Una interrupció "greu" de la cerimònia

A més, també relata que l'actuació de l'activista va obligar a aturar la missa: "L'oficiant es va haver d'asseure en una de les cadires laterals de la zona de l'altar a esperar, segons les seves mateixes paraules, que parés el ruixat". El tribunal considera que això ha provocat una "interrupció o pertorbació greu" de la cerimònia religiosa que s'estava celebrant a l'interior del temple. 

Per això, conclou que la sentència dictada per l'Audiència de Girona no ha vulnerat la llibertat d'expressió, reunió i manifestació de Jaume Roura perquè "la condemna no es basa en la seva ideologia a favor de l'avortament, sinó en la manera, el temps i el lloc on la va manifestar". A part de confirmar la sentència, el Suprem també imposa a l'activista el pagament de les despeses processals del recurs. 

Roura va ser l'únic dels activistes proavortament en anar a judici l'abril del 2017. No era el primer cop que s'enfrontava a un tribunal per accions de protesta. Va ser un dels dos gironins condemnats per cremar fotos de l'aleshores rei Joan Carles I durant una protesta a la ciutat. El seu advocat, Benet Salellas, va portar el cas al TEDH, que va concloure que la condemna no va ser "apropiada ni necessària en una societat democràtica" perquè estava emparat en la llibertat d'expressió.

Més continguts de