Els metalls augmenten el risc de càncer de pàncrees
El risc de patir un càncer de pàncrees és, segons un estudi, 6 vegades més gran en les persones exposades al cadmi, l'arsènic i el plom. Es troben al tabac, en dissolvents, pesticides i fins i tot en aliments exposats.
BARCELONA.Per arribar a conclusions fiables, els epidemiòlegs necessiten fer seguiments de la població durant molt de temps. Ara, després d'haver-se passat 15 anys emmagatzemant ungles de 118 malalts i analitzant-les, un estudi dirigit per l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha permès determinar amb solidesa que existeix una clara relació entre la quantitat de metalls pesants que hi ha acumulats al cos, sigui per la dieta o per altres exposicions com ara el tabac, i el desenvolupament del càncer de pàncrees.
En concret, els afectats per aquest tumor de pronòstic fatal tenen sis vegades més metalls. L'estudi es va iniciar el 1992 i el publica la revista Gut . "La part del cos més modesta, una ungla, ens diu moltes coses", explica Miquel Porta, investigador de l'IMIM. "Capturen i conserven durant molt de temps les substàncies a què ha estat exposat el cos", afegeix l'investigador.
Orígens diversos
Ja fa temps que el càncer de pàncrees s'ha relacionat sobretot amb el consum de tabac. Altres estudis han precisat que fumar multiplica entre dues i tres vegades el risc de patir aquest tipus de tumor. Fins ara, però, no s'havia pogut concretar quines quantitats de metalls hi podia haver en el cos d'una persona sana i en el d'un malalt, sigui fumador o no. De fet, les altes concentracions que han trobat en malalts també obren la porta a tenir més en compte altres fonts d'aquests contaminants a què estem exposats: l'aigua, la dieta i la contaminació atmosfèrica. Els investigadors també esperen concretar quines fonts són més importants, ja que també han recollit dades força precises sobre els hàbits dels malalts: si fumaven, què menjaven, si bevien alcohol, on vivien i la història laboral. Les dades són de pacients de l'Hospital del Mar i de la Vall d'Hebron i el Ramón y Cajal.
Els resultats s'adiuen amb estudis que relacionen aquests metalls pesants amb la diabetis. Són capaços d'alterar les cèl·lules betapancreàtiques, que són les encarregades de produir la insulina, que fa que aparegui la diabetis. "El pàncrees és un òrgan diana per als contaminants", diu Porta.
Estudis anteriors
El càncer de pàncrees és un dels càncers menys freqüents, però és el que té el pitjor pronòstic. A Espanya moren cada any 3.450 persones. L'equip de Porta ha fet altres estudis en què s'ha relacionat amb l'exposició a organoclorats, com els pesticides i dissolvents que es fan servir en la neteja, per fer sabates o en la construcció. Van poder determinar que provoca una mutació en un gen, el gen K-ras, i que està present en un 80% dels casos, explica.
En aquest estudi també van observar que gairebé un 30% dels pacients amb aquesta mutació havien treballat amb algun d'aquests productes. La majoria dels que no la tenien no hi havien estat exposats. "Fem molta recerca en diagnòstic i tractament, però si esbrinem les causes i les evitem farem prevenció de veritat", conclou.
