Meteo 01/05/2020

La NASA xifra com mai abans la pèrdua de gel als pols

Groenlàndia ha perdut unes 200 gigatones de gel per any des del 2003

Miquel Bernis
2 min
Pèrdua o guany de gruix de gel a Groenlàndia per zones

Investigadors de la NASA han posat xifres força precises a la quantitat de gel que s'ha perdut en els últims 16 anys als pols. Mitjançant dades del satèl·lit ICESat-2 han pogut modelitzar amb detall no només la pèrdua d'extensió, sinó com ha variat el gruix de gel a Groenlàndia i a l'Antàrtida. Groenlàndia ha perdut unes 200 gigatones de gel per any durant aquest període, mentre que a l'Antàrtida la pèrdua s'estima en unes 118 gigatones per any, segons dades publicades ahir a la revista Science.

Són dades difícils d'assimilar, però un exemple ajuda a ubicar-les. Segons els experts de la NASA, una sola gigatona correspondria a un bloc de gel de 300 metres d'altura que ocupés tota l'extensió del Central Park de Nova York, és a dir un bloc de gel tan extens com tot el parc i més alt fins i tot que gratacels com l'Edifici Chrysler. Això seria només una de les 200 gigatones de gel que s'han perdut cada any al pol nord des del 2003.

A l'Antàrtida l'estudi ha permès comprovar que la capa de gel s'està fent més gruixuda en algunes parts de l'interior del continent a causa de l'increment en les nevades, però això no compensa l'enorme pèrdua que es produeix als extrems, sobretot a l'oest de l'Antàrtida i a la península Antàrtica, on l'escalfament dels oceans accelera el desgel. Plataformes de gel com la de Thwaites i la de Crosson s'han aprimat a un ritme de 5 i 3 metres per any respectivament.

A Groenlàndia també es dona el cas que les zones interiors guanyen gruix de gel, mentre que l'aprimament de les glaceres costaneres és més dràstic. Mitjançant tècniques d'altimetria làser, els experts de la NASA han pogut determinar que les glaceres de Kangerdlugssuaq i Jakobshavn han perdut entre 4 i 6 metres d'elevació per any. Segons l'estudi, aquest desgel dels pols ha provocat un augment del nivell del mar a escala global de 14 mil·límetres, cosa que suposa gairebé una tercera part de la pujada que hi ha hagut en total en aquest temps.

stats