Albada fotogènica a les comarques del sud

El fort vent de mestral ha afavorit la formació d'altocúmuls lenticulars a les Terres de l'Ebre

Aquest matí ens hem despertat amb una albada rogenca en força indrets de Catalunya, a causa dels núvols que mig tapaven el cel a les comarques del Pirineu i a les Terres de l'Ebre. Al vessant nord de la serralada pirinenca la nuvolositat era i ha estat abundant durant tot el dia, com és habitual en aquest tipus de situacions, i des d'havent dinat fins i tot s'han reactivat les precipitacions a la Vall d'Aran, al nord del Pallars Sobirà i a l'alta Cerdanya.

Però a l'Empordà i especialment a l'entorn del delta de l'Ebre s'han format altocúmuls lenticulars, uns núvols en forma de fus o de llentia que s'associen a episodis de vent més o menys fort. De fet, aquesta matinada el mestral i la tramuntana han superat els 90 km/h als dos extrems del país. Aquest tipus de núvol, a part de la seva forma peculiar i molt fotogènica, també es caracteritza per mantenir-se pràcticament immòbil durant minuts o fins i tot hores prop d'un massís o d'una muntanya. De fet, avui un parell de lectors ens han fet arribar time lapses realment espectaculars des de les comarques del sud.

Els altocúmuls lenticulars es formen a sotavent de les serralades col·locades perpendicularment a la direcció del vent i a una altitud d'entre 4.000 i 6.000 metres aproximadament. Al travessar les muntanyes, el corrent s'ondula i en cada cresta d'aquesta ona es genera un núvol d'aquest tipus. Moltes vegades apareixen cada pocs quilòmetres –coincidint amb cada ascens del flux ondulat i, per tant, amb cada condensació de l'aire– durant distàncies força llargues, i no és estrany que en les adveccions del nord que travessen els Pirineus s'observin altocúmuls lenticulars pràcticament fins les Illes Balears.

Altres vegades apareixen situats uns sobre els altres, com una pila de plats invertits sobre una serra o una muntanya, com en aquesta espectacular imatge de fa una setmana del Mont Fuji, al Japó.