El 2019, un any molt càlid però no de rècord a Catalunya

BarcelonaAquest migdia el Meteocat ha fet públiques les primeres dades de balanç de l'any 2019. Una vegada més, la temperatura ha sigut clarament més alta del que tocaria, fins i tot si es té en compte com a referència la mitjana del període recent 1981-2010. Analitzant vint sèries de dades, el Servei Meteorològic de Catalunya ha arribat a la conclusió que ha sigut el cinquè any més càlid des del 1950, superat només pel 2015, el 2014, el 2011 i el 2006.

Els anys molt càlids ja no són una anècdota. Els últims sis anys han sigut tots molt càlids. De fet, des del 2014 tots han sigut més càlids que gairebé qualsevol dels anteriors: només el 2011 i el 2006 van registrar temperatures més altes que alguns dels últims sis anys.

Per observatoris, el de l'Ebre és el que ha registrat proporcionalment el 2019 més càlid: l'anomalia de temperatura ha arribat per primer cop als 2 graus. Segons el Meteocat enguany la mitjana de temperatura en aquest mític observatori de Roquetes ha sigut de 18,9 graus i, per tant, ha estat la més alta d'aquesta sèrie centenària.

El pic de calor de l'any va arribar a finals de juny, entre els dies 28 i 29: fins a dinou capitals de comarca van superar els 40 graus i per primer cop se'n van registra 43 en una estació del Meteocat. A Alcarràs, al Segrià, es va arribar a una temperatura inèdita de 43,8 graus, tot i que l'onada de calor va ser proporcionalment més forta al centre d'Europa que al sud. Al Tibidabo el termòmetre es va estar 35 hores seguides sense baixar dels 30 graus.

ARANWS20190701_0165Cinc dades xocants d'una onada de calor farcida de rècords

Una de les dades que crida l'atenció del resum d'aquest any és el rècord d'hores de sol que hi ha hagut en dos observatoris amb sèries llargues de dades, com són el Fabra del Tibidabo i l'Observatori de l'Ebre de Roquetes. A les Terres de l'Ebre enguany s'ha arribat a 3.049 hores de sol, el valor més alt amb dades des del 1910. També a Barcelona ha fet més sol que mai: s'ha arribat a 2.954 hores, per sobre del rècord de 2.925 del 2017 (en aquest cas la sèrie de dades comença el 1968).

Pluges per sota de la mitjana

Tot i les borrasques que han arribat durant els últims mesos de l'any, en una gran part de Catalunya el 2019 ha plogut menys del que sol fer-ho. Només al Pirineu Occidental, al Barcelonès i en alguns indrets de la depressió central hi ha plogut per damunt de la mitjana. Les comarques interiors de Girona i les Terres de l'Ebre són les regions on hi ha plogut menys respecte a la mitjana. L'estació del Meteocat que ha registrat més precipitació ha sigut Espot, amb 1.675 l/m(2), i la que menys la del pantà de Riba-roja, amb 218.

Malgrat aquestes dades, les reserves d'aigua estan en el punt més òptim dels últims mesos. Els embassaments de les conques internes ara arriben al 73%, un nivell molt semblant a la mitjana dels últims deu anys. A l'octubre el nivell dels pantans que no pertanyen a la conca de l'Ebre havia arribat a baixar fins al 53%, cosa que va comportar l'activació de la prealerta per sequera.

El gruix del mantell nival al Pirineu també ha quedat lluny dels valors de l'any passat, tot i que el final de la tardor ha quedat marcat per nevades destacables al Pirineu. La neu gairebé no ha sortit del Pirineu: només entre el 22 i el 24 de gener es van arribar a emblanquinar les serralades del prelitoral.