En 235 dies hem consumit els recursos naturals que la Terra pot generar en tot un any

La pandèmia ha endarrerit al voltant de 3 setmanes el Dia del Deute Ecològic de la Terra

Des de l'1 de gener fins al dia d'avui la humanitat ha consumit tots els recursos naturals que la Terra és capaç de regenerar en un any sencer. Això vol dir que durant els 131 dies que queden per acabar el 2020 es generarà un deute ecològic amb el planeta. És per aquest motiu que el dia d'avui es coneix com a Dia del Deute Ecològic de la Terra ( Earth Overshoot  Day en anglès).

Per tal de satisfer la demanda actual per part del conjunt de la societat, no n'hi ha prou amb el nostre planeta. Caldria una mica més de la meitat d'una altra Terra per no esgotar els recursos del tot.

La data no és la mateixa cada any, sinó que varia. Es calcula a partir de la divisió entre la biocapacitat de la Terra, és a dir, la quantitat de recursos naturals generats pel planeta en un any, i la petjada ecològica de la humanitat, que és la quantitat d'aquests recursos que els humans consumim en tot l'any.

A causa de la pandèmia, que ha fet minvar sensiblement l'activitat econòmica a bona part del planeta i, per tant, també la demanda de recursos, el Dia del Deute Ecològic d'enguany ha arribat tres setmanes més tard respecte a l'any passat. És la vegada que més s'ha endarrerit d'un any al següent des que hi ha dades (any 1970). Caldria recular fins al 2005 per trobar-ne un de més tardà.

La primera vegada que la demanda de recursos va superar la biocapacitat de la Terra va ser a principis de la dècada dels anys setanta. Des de llavors, sempre s'ha consumit més del que permet l'equilibri del planeta.

El dia en què es comença a generar el deute ecològic amb la Terra no és el mateix per a tots els països. Qatar (11 de febrer), Luxemburg (16 de febrer) i els Emirats Àrabs (7 de març) són els que més recursos per habitant consumeixen i, per tant, els primers en assolir el Dia del Deute Ecològic. En el cas d'Espanya, va ser el 27 de maig. Ara bé, hi ha països, com per exemple el Txad o el Camerun, que no arriben a generar deute ecològic.