Les cinc dades curioses del temporal d'aquesta setmana

La llevantada, que va començar diumenge passat, ha portat vent, pluja, neu i mala mar

Entre diumenge passat i dijous vam viure un dels temporals de llevant més intensos dels últims anys. El vent, la pluja, la neu i la mala mar van ser els protagonistes de bona part de les notícies i les converses d'arreu del país. Un cop acabat, és l'hora de fer balanç de tot plegat. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), caldria recular fins al temporal de mitjans de desembre del 1932 per trobar una distribució de precipitació semblant a la d'aquesta llevantada, amb registres superiors als 400 l/m2 en alguns indrets del nord-est.

Tot seguit us presentem cinc dades curioses que ha deixat el temporal:

516 l/m2

L'indret de Catalunya on ha plogut més ha sigut Lliurona (terme municipal d'Albanyà). Entre diumenge passat i dijous, en aquest punt de l'Alt Empordà s'hi han arribat a acumular 516 l/m2. És una mica més de la precipitació que cau de mitjana, al llarg de tot un any, a Reus o a Tortosa, i gairebé el 85% de la que cau a l'Observatori Fabra de Barcelona. Tot i que les acumulacions més importants (superiors als 300 o 400 l/m2) es van produir en zones de muntanya del nord-est i entorn el massís dels Ports, les pluges més intenses van caure al litoral i al prelitoral. Dimarts a l'Aldea (Baix Ebre) es van mesurar 31 l/m2 en mitja hora, i a Cabrils (Maresme) gairebé 29 l/m2.

68 km/h

El vent de gregal i llevant ha sigut el responsable d'una part molt important de les incidències registrades des de diumenge. Les ratxes han arribat a superar els 100 km/h a zones poc habituals, com per exemple al litoral central. Tot i això, el més destacable de la ventada ha sigut la persistència amb què ha bufat el vent. Per exemple, a l'estació meteorològica del port de Barcelona la velocitat mitjana del vent de dimarts va ser de 68 km/h, amb un cop màxim de 111 km/h. Tant és així que, segons el SMC, el dia 21 va ser la jornada amb una velocitat mitjana del vent més alta al conjunt del territori dels últims 10 anys, com a mínim.

1.364 llamps

El mes de gener és, juntament amb desembre i febrer, l'època de l'any en què hi ha menys tempestes. Tot i això, aquest temporal ha anat acompanyat de tempestes. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) del SMC ha arribat a registrar 1.364 llamps núvol-terra dins del territori català. Ara bé, si es té en compte tota l'àrea que cobreix aquesta xarxa, el nombre de llamps puja fins als 6.546.

2.140 m3/s

La gran majoria dels rius han portat un cabal molt per sobre de l'habitual. El Ter ha sigut el que ha arribat al màxim del país: dijous a dos quarts de deu del vespre a l'altura de Colomers (Baix Empordà) va arribar a una punta de 2.140 m3/s. Altres rius com la Tordera (403 m3/s) o el Llobregat (1.330 m3/s) tampoc s'han quedat curts.

Del 75% al 98%

Bona part de la precipitació que ha caigut a les capçaleres dels rius de les conques internes ha anat a parar als embassaments. Els de les conques internes es trobaven al 75% de la seva capacitat abans del temporal. El volum d'aigua emmagatzemada a data d'avui és de 683 hm3, el 98% de la que hi cap. En només 7 dies els embassaments han guanyat 23 punts.