L’extensió de gel a l’Àrtic ha estat clarament inferior a la mitjana al llarg d’aquest hivern

El desglaç ja ha començat després d’assolir el màxim de superfície glaçada a principis de març

14,5 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta ha estat l’extensió mitjana del gel a l’Àrtic aquest mes de març, segons el Centre Nacional de Dades de la Neu i el Gel (NSIDC), dels Estats Units. Sol ser a la recta final de l’hivern quan la superfície glaçada assoleix el màxim anual. Aquesta vegada ha estat la setena extensió més petita des que es prenen mesures per satèl·lit, fa 40 anys, igualant l’any 2011. Ha quedat 880.000 km2 per sota de la mitjana, però 260.000 km2 per sobre del rècord negatiu que actualment ostenta el març del 2017.

Aquest any el desglaç va començar a principis del mes passat. Des de llavors, la superfície de gel ha anat a la baixa, com és normal en aquesta època de l’any. Ara bé, mai un 1 d’abril hi havia hagut una extensió de gel a l’Àrtic de només 14 milions de quilòmetres quadrats. La mitjana del període 1981-2010 se situa en més de 15 milions de quilòmetres quadrats, però els últims quatre hiverns la superfície glaçada a primers d’abril ja s'havia situat en valors semblants al d’enguany.

Tot plegat ha estat a causa de la temperatura mitjana d’aquest març, que, a 925 hPa (uns 760 m d’alçada), en gran part de l’Àrtic ha estat superior a la mitjana climàtica. L’anomalia ha estat molt marcada al nord-oest del Canadà i al nord-est d’Alaska, on la temperatura mitjana del mes de març ha estat més de 10 ºC més alta del que tocaria.

Des del 1979 s’ha observat una clara disminució de l’extensió de gel a l’Àrtic al mes de març. La superfície glaçada és aproximadament 41.700 km2 més petita cada any, una superfície semblant a la que ocupa Extremadura.