¿Es pot glaçar el vidre d'un cotxe amb una mínima de 4 ºC positius?

A Pujalt aquesta setmana van enregistrar una diferència de 10 graus entre el terra i 1,5 metres d'altura

Ja fa algunes setmanes que els qui aparquen el cotxe al carrer de nit, al Pirineu o a l'interior, l'han de protegir amb un cartró si no volen haver de rascar l'endemà de bon matí, en sortir de casa.

Molts conductors es deuen haver fixat en el fet que, sovint, tot i haver trobat el vehicle ben glaçat a primera hora, la temperatura exterior que assenyalava el termòmetre del cotxe era clarament positiva, en algun cas de fins a 3 o 4 ºC.

Per què es glaça el vidre o la carrosseria del cotxe si la temperatura és positiva?

Per entendre el perquè de la diferència de temperatura en funció de la distància respecte del sòl, cal recordar abans que els rajos solars creuen la troposfera sense elevar significativament la seva temperatura. Una part de l'energia solar l'absorbeix directament la superfície terrestre –que s'escalfa– i l'allibera a posteriori en forma de calor.

Aquesta calor emesa pel sòl escalfa les capes d'aire més pròximes al terra i fa que la temperatura, en dies assolellats, sigui més alta com més a prop estigui del terra.

De nit s'inverteix el procés. Les nits serenes –típiques de situacions anticiclòniques- afavoreixen la ràpida pèrdua de calor del terra per irradiació. En aquests casos el sòl es pot refredar notablement i fer que la temperatura sigui clarament més baixa a tocar del terra –o uns quants centímetres per damunt– que no pas al nivell on se situen els termòmetres.

Nits serenes  i sense vent, requisit imprescindible

Si la temperatura del sòl baixa per sota els zero graus, i hi ha prou humitat ambiental, es formen els cristalls de gel o gebre damunt de la superfície. És també el cas del metall del capó o del vidre del cotxe, que es refreden més que no pas l'aire pròxim i poden arribar a quedar coberts de gel.

Quan el cel és estrellat el sòl perd més energia que quan hi ha presència de nuvolositat, la qual actua de tapadora i retorna part de l'energia cap a la superfície, de manera que atenua la temperatura.

10 graus de diferència en un metre i mig a Pujalt

L'Observatori Meteorològic de Pujalt (Anoia) és al capdamunt d'un altiplà, a 750 metres del nivell del mar, en una zona afectada sovint pel fenomen de la inversió tèrmica. En aquestes situacions fa més fred a la conca d'Òdena –a 300 metres d'altitud– que no a Pujalt, i a Pujalt es detecten diferències molt notables entre la temperatura del sòl i la que s'enregistra uns centímetres més amunt.

La matinada del dimecres 22 de novembre, en un context anticiclònic i de forta inversió tèrmica, Albert Borràs –responsable de l'observatori–, va anotar una temperatura mínima de l'aire de 7,6 ºC al termòmetre oficial, a 1,5 metres dins la gàbia meteorològica. A 70 centímetres del terra, en canvi, la mínima va ser de 4,5 ºC, a 15 centímetres de 0,7 ºC i a nivell del sòl de tan sols –2,5 ºC.

La variació de temperatura en només un metre i mig va ser, per tant, de 10,1 ºC.

Finalment, convé recordar que aquest tipus de refredament ajuda a mantenir la neu a les estacions d'esquí, en situacions de forta inversió tèrmica hivernal, quan s'enregistren mínimes nocturnes àmpliament positives a cotes mitjanes i altes del Pirineu.