Els incendis de sisena generació, la nova amenaça per als boscos catalans

L'abandonament de les àrees rurals i l'avanç del canvi climàtic afavoreixen aquests nous incendis

Una nova tipologia d'incendis, causats sobretot per l'avanç del canvi climàtic i per una mala gestió del paisatge, amenaça els boscos catalans, així com la resta de regions forestals d'arreu del planeta. Són els anomenats nous megaincendis o incendis de sisena generació, i es caracteritzen per la seva ràpida propagació, perquè són molt poc previsibles i tenen un gran potencial devastador.

Tal com reivindica Marc Castellnou, inspector dels Bombers i cap del GRAF, la falta de paisatges sans i d'un món rural viu, i no pas un decorat per anar a passar el cap de setmana, és un dels principals perills, i cal impulsar-los perquè no es repeteixi un cas com el d'Horta de Sant Joan, un incendi que va canviar fins a cinc vegades en un marge de temps molt curt.

Els nous escenaris forestals, en què la massa forestal és molt abundant arran del despoblament i l'abandonament rural, i l'increment de l'impacte del canvi climàtic, preocupa molt la comunitat científica i els equips d'extinció. Davant aquestes noves condicions, els incendis s'aprofiten d'una atmosfera més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar "tempestes de foc". D'aquesta manera, agafen una velocitat inusual que supera la velocitat de moviment i la capacitat d'extinció i els fa inabastables.

Uns dels millors exemples dels últims anys són els incendis a Califòrnia, Grècia, Portugal o Austràlia, on han arribat fins i tot a prop de grans ciutats i s'han cobrat desenes de vides humanes. Segons Castellnou, davant aquests megaincendis, els objectius s'han capgirat. Si abans es pretenia apagar el foc amb el mínim de terreny cremat possible, ara es valora el cost d'oportunitat: assumir que caldrà sacrificar centenars o milers d'hectàrees per salvar-ne d'altres.

La gestió del territori, un element clau

El cap del GRAF reclama un compromís a la societat per mantenir el territori "viu", ja que els focs no s'aturaran només amb l'extinció sinó amb paisatges sans i adaptats al canvi climàtic. En aquest sentit, recorda que l'incendi de fa un any a la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues hauria tingut unes proporcions molt més importants si no l'haguessin frenat els caps agrícoles. Les flames van cremar 5.000 hectàrees, però el potencial de l'incendi era de 20.000.

"Els cossos d'extinció han arribat al límit i no poden continuar amb les tasques habituals d'extinció. Cal una implicació de la societat". És la reflexió de Jaume Costa, pare de Pau Costa, un dels cinc bombers del GRAF Lleida que van morir en l'incendi d'Horta. "Aquests incendis han vingut per quedar-se i la societat ha d'entendre que s'ha de preparar", afegeix Costa en unes declaracions a l'ACN.