La lluna plena més grossa de l'any

Entre el perigeu i el pleniluni només hi haurà vuit hores de diferència

Aquesta nit de dimarts a dimecres és nit de lluna plena. El pleniluni es produirà de matinada, a dos quarts de cinc, de manera que, malgrat que en molts calendaris el dia que consti com a lluna plena sigui el vuit, la nit en què es veurà més completa serà la de dimarts a dimecres. Aquest dimarts la lluna sortirà cap a tres quarts de vuit, i es pondrà demà al voltant de les vuit del matí. Si aquest vespre els núvols us priven de gaudir-ne, dimecres la podreu veure gairebé plena encara, en aquest cas sortirà més tard, cap a les nou.

La lluna plena coincideix avui amb només vuit hores de diferència amb el perigeu, el punt cíclic en què la Lluna i la Terra s'aproximen, i això farà que el nostre satèl·lit es vegi avui una mica més gros i més brillant que en altres ocasions. Aquesta no serà la primera superlluna d'aquest any, però tècnicament sí que serà la més grossa del 2020, ja que en els anteriors plenilunis la coincidència entre perigeu i la lluna plena no era tan estreta.

El terme superlluna no és acadèmic i, de fet, és un terme que no va proposar un astrònom sinó un astròleg, Richard Nolle, i que mediàticament s'ha escampat com la pólvora. Potser també heu sentit a dir o heu llegit que aquesta lluna serà la lluna rosa, un terme que no significa que la lluna s'hagi de veure d'aquest color, sinó que té a veure amb un seguit de noms tradicionals que natius americans posaven a les llunes plenes, en aquest cas fent referència al color d'algunes flors que broten en aquesta època.

Entre una lluna plena en perigeu i una lluna plena en apogeu, just el moment oposat, la distància que ens separa del nostre satèl·lit arriba a variar fins a 50.000 quilòmetres, una xifra prou significativa si es té en compte que de mitjana la distància entre la Lluna i la Terra és de 385.000 quilòmetres. Això explica que quan hi ha una lluna plena en perigeu es pugui arribar a veure un 30% més grossa i fins a un 14% més brillant.