Els nivells de CO2 a l'atmosfera continuen batent rècords tot i el confinament

A Catalunya la temperatura mitjana anual ha pujat 1,7 graus en els últims 70 anys

Si bé el confinament ha aconseguit fer baixar els nivells de contaminants com l'NO2 a les ciutats, no ha passat el mateix amb els gasos d'efecte hivernacle a escala global. L'agència nord-americana NOAA ha anunciat aquesta setmana que durant el maig els nivells de diòxid de carboni mesurats a la històrica estació de Mauna Loa, a Hawaii, han seguit la tendència ascendent dels últims mesos.

En concret, la concentració de diòxid de carboni durant el maig ha sigut de 417,1 parts per milió, xifra que suposa un augment de 2,4 parts per milió respecte al mateix mes de l'any passat. Que els efectes de la baixada d'activitat global dels últims mesos no s'hagin notat en els nivells de CO2 a l'atmosfera no ha agafat per sorpresa els experts de la NOAA, que consideren que caldria una reducció d'entre un 20% i un 30% de les emissions durant entre mig any i un any, com a mínim, per començar a veure un alentiment en l'escalada dels nivells dels gasos d'efecte hivernacle. Tot i que països com la Xina s'estima que han tingut reduccions d'aquesta mena durant els mesos més durs del confinament, res fa pensar que això pugui mantenir-se durant un període tan llarg i a escala global.

La llarga vida que poden tenir gasos com el CO2 a l'atmosfera fa molt difícil que un descens en les emissions de pocs mesos, per marcat i global que sigui, es pugui notar a l'atmosfera. Gran part del CO2 que hi ha a l'atmosfera triga entre 20 i 200 anys en ser dissolt pels oceans, i una part més petita queda implicat en processos que poden trigar fins a milers d'anys en fer-lo desaparèixer. Per això, que hi hagi una baixada en les emissions de CO2 no té com a conseqüència un descens immediat en els nivells d'aquest gas a l'atmosfera. Just al contrari del que sí que ha passat a les ciutats amb els gasos contaminants per a la salut com l'NO2.

El ritme de creixement de gasos com el CO2 a l'atmosfera s'ha accelerat dècada a dècada, segons dades de la NOAA. Durant els anys 60 del segle passat el CO2 augmentava a un ritme de 0,8 parts per milió per any; als 90 aquest creixement ja era d'1,5 ppm/any. Durant la primera dècada del nou segle va escalar fins a 2 ppm/any, i en els últims anys s'ha situat en nivells pròxims a les 2,4 ppm/any.

Catalunya també s'escalfa

Avui el Meteocat ha publicat el seu informe anual sobre l'evolució del clima a Catalunya. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana anual ha pujat 1,7 graus en els últims 70 anys. L'estiu és l'estació en què proporcionalment s'ha notat més la pujada de la temperatura (2,5 graus), i és l'única estació en què s'ha observat una baixada significativa de les precipitacions (41%).

El 2019 va ser el cinquè any més càlid dels últims 70 a Catalunya, i 7 dels 8 anys més càlids des del 1950 estan concentrats dins de l'últim decenni 2010-2019. L’any 2019 va ser l'any més càlid des del 1905 a l’Observatori de l’Ebre, i el tercer més càlid a l’Observatori Fabra des del 1914.