Publicitat
Publicitat

Els rècords meteorològics més fatídics

L'Organització Meteorològica Mundial ha catalogat per primer cop els tornados, les tempestes i les pedregades que han causat més víctimes mortals

Si sou aficionats al temps probablement deveu saber què tenen en comú indrets tan desconeguts per a la majoria de la gent com Vostok, Death Valley o Cherrapunji. Són noms inscrits al registre oficial de rècords meteorològics que la universitat nord-americana d'Arizona State s'encarrega de validar en nom de l' Organització Meteorològica Mundial.

Des d'aquesta setmana aquest catàleg de rècords incorpora per primer cop dades indirectes relacionades amb el temps, com ara els fenòmens que més víctimes mortals han causat.

S'estima que la borrasca tropical que més víctimes directes ha causat va ocasionar més de 300.000 morts a Bangla Desh (llavors, encara el Pakistan Oriental), el novembre del 1970. El tornado més mortal es va produir a la regió de Manikganj, al mateix país, on el 24 d'abril del 1989 una mànega va causar la mort de vora 1.300 persones.

Entre aquests malaurats rècords també hi figura el del llamp que ha matat més persones de forma directa. Segons les investigacions dels experts de la universitat d'Arizona State, el 23 de desembre del 1975 un llamp va posar fi a la vida de 21 persones en una cabana a Zimbàbue (llavors, Rhodèsia). I de forma indirecta el llamp més mortífer va provocar la mort de 469 persones a Dronka, a Egipte, on el 2 de novembre del 1994 una descàrrega va provocar un incendi en un dipòsit de petroli.

Potser el rècord més sorprenent de tots és el de la pedregada que ha matat més persones. El 30 d'abril del 1988 una pedregada va ocasionar la mort de 246 persones a Moradabad, a l'Índia. Hi van caure pedres “com taronges o pilotes de criquet”.

Si es vol posar una mica de context local a aquests rècords és important saber que la catàstrofe meteorològica recent que més víctimes mortals ha causat a la Península són els aiguats del setembre del 1962, en què fins a 815 persones van perdre la vida en aquelles inundacions, que van afectar sobretot el Vallès.

Segons el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas, aquest tipus de registres són importants perquè "els fenòmens de temps extrem causen molta destrucció i pèrdues importants de vides". Totes les dades s'han fet públiques pocs dies abans d'una conferència mundial sobre sistemes d'alerta que s'ha de celebrar la setmana que ve a Cancun sota el paraigua de les Nacions Unides.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT