Societat 25/12/2010

Marina Geli: "Sóc una metge que mai va Pensar que seria consellera"

Balanç "No m'ha agradat aquest final. Hem estat un govern assetjat per la marca del tripartit" Comiat "M'emociono. Si m'emportés el meu equip, estaria menys trista" Futur "Que el doctor Vilardell assessori el nou govern em dóna una tranquil·litat total"

Lara Bonilla
3 min
RutiAlmenys, Basicament

Són dies de comiats. Marina Geli està a punt de deixar la conselleria de Salut, que ha ocupat durant els últims set anys. Reconeix que s'emociona cada vegada que diu adéu. Ens rep al que molt aviat deixarà de ser el seu despatx. Era el dia de la Loteria de Nadal. Una trucada de la seva filla interromp la conversa: "No, no som rics però ho som d'una altra manera", li respon. Aquesta metge de vocació fa molts anys que no es posa la bata blanca però, en el fons, és com si mai se l'hagués tret. Diu que continua mirant el món amb mirada de metge.

Com se sent?

Satisfeta, orgullosa i una mica trista. Ara tot és l'última vegada. De fet, jo pensava que no seria aquí. La primera legislatura va ser de tres anys i estava preparada per marxar, si calia. M'han passat moltes coses: la vaga de metges, la crisi, els incendis a Vall d'Hebron i Can Ruti...

Almenys ha resistit. És una de les conselleres més veteranes...

Sí, però suposo que als dos presidents els ha passat pel cap alguna vegada decidir si em canviaven o no, i és normal. El que passa és que la gent s'emociona i jo també.

Què trobarà a faltar?

L'equip, i per això m'emociono tant, perquè cada dia m'estic acomiadant. He tingut equips excel·lents. Durant set anys he anat a dormir sense apagar el mòbil. Sóc molt patidora i tenir el mòbil encès em dóna tranquil·litat. Si m'emportés el meu equip, estaria menys trista.

I on se l'enduria, si pogués?

[Riu] Seré parlamentària però el que no seré és portaveu de Sanitat ni presidiré la comissió de Salut, per higiene personal. Ja he fet una etapa. Presidiré una comissió que no hi tingui res a veure, potser la d'educació. Bàsicament em dedicaré a ser diputada i com a presidenta del PSC a Girona ajudaré els companys a treure bons resultats en les municipals. Crec molt en la política municipal, jo vaig començar als 23 anys com a regidora del meu poble.

I no troba a faltar fer de metge?

Sóc una metge que mai va pensar que seria consellera. Quan vaig començar de parlamentària, l'any 1995, pensava que seria durant quatre anys i que després tornaria a fer de metge. Els amics se sorprenien que em dediqués a la política perquè la medicina era totalment vocacional, però he tingut la sort de dedicar-me sempre a la Salut, que és una de les meves passions. Fa temps que no em poso la bata, però encara penso com a metge i això m'ha ajudat molt.

També en moments difícils com els d'ara?

Des del punt de vista de Salut, estic satisfeta, però globalment no m'ha agradat aquest final. És com si el resultat dolent hagués minimitzat l'acció de govern i és injust per la quantitat de gent que ha treballat en el projecte. Hem tingut encerts i errors, però hem estat un govern assetjat per la marca del tripartit.

Ara tindrà més temps lliure. A què el dedicarà?

Han estat set anys amb molt poc temps personal. He recorregut 750.000 km i he treballat molts caps de setmana. Ara dedicaré més temps a la família. Quan vaig començar de consellera la meva filla ja era gran i vivia a Madrid però el meu fill tenia 13 anys i ara ja va a la universitat. També em dedicaré a la lectura, a passejar, a viatjar i a cuinar.

I a tuitejar? L'hem vist molt activa, últimament...

Sí, ho he descobert fa poc i ho trobo interessant. Et permet conèixer les persones d'una altra manera. A Joaquim Nadal ja li coneixia la vessant poètica, però m'han sorprès, per exemple, Jordi González o Jordi Sevilla: déu-n'hi-do com n'és de crític! Com ha de ser el proper conseller?

Més enllà d'on provingui, m'agradaria deixar el sector en mans d'algú que el conegui molt bé, perquè el 2011 no ens podem permetre esperar uns mesos perquè el conegui.

Algun consell?

Proximitat i no casar-se amb ningú. O fer-ho amb tothom. Els ciutadans són el més important, però el problema d'un conseller de Salut és fer casar els objectius legítims dels ciutadans perquè, de vegades, el que demanen no és prioritari. Esperar-se una hora en un hospital per una urgència no greu no és una prioritat.

Hi veu continuïtat?

Sí, dubto que vulguin trencar ara el model sanitari. I el fet que el doctor Vilardell assessori el nou govern em dóna una tranquil·litat total.

stats