Els metges volen comunicar les baixes mèdiques directament a l'empresa
Un any després de la tragèdia de Germanwings presenten un document sobre els límits del secret professional
BarcelonaUn pacient amb el VIH contret fora del matrimoni, que té relacions sexuals sense protecció amb la seva parella, però que no vol assumir-ho i dir-li. Té límits la confidencialitat entre el metge i el pacient? En quines condicions un metge no ha de mantenir el secret professional? I anant encara més enllà, es podria haver evitat el sinistre de Germanwings en què un copilot suïcida va provocar la mort de 150 persones?
Totes aquestes preguntes han estat sobre la taula del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) durant un any, el temps que un equip d’experts coordinat per Josep Terés ha estat analitzant la qüestió. Les seves reflexions han cristal·litzat en un document en què, per una banda, demanen un canvi legal que els permeti poder comunicar directament a l’empresa una baixa mèdica –sense especificar el motiu– i, per l’altra, recomanen que determinades professions “de gran impacte social”, com serien jutges, pilots o agents de les forces de seguretat, es dotin de plans específics per vetllar per la salut de tercers.
És en aquest context que el presumpte assassinat masclista comès per un mosso d’esquadra a Sant Feliu de Llobregat va planar ahir sobre la presentació del document. Deixant molt clar que no disposava de la informació per emetre un veredicte, el president del COMB, Jaume Padrós, va admetre que el document podia ser “oportú” i servir per millorar els protocols existents, malgrat insistir en què el risc zero no existeix i que, a la pràctica, l’únic que es pot fer és intentar minimitzar al màxim el risc que hi hagi incidents tan desgraciats com aquest.
De fet, el tema té tantes arestes diferents que depèn en gran mesura de quin sigui el prisma amb el qual es mira. La regulació del secret mèdic no és ni molt menys homogènia a Europa i, per això, Padrós va reivindicar el cas dels metges catalans i espanyols com un exemple de bones pràctiques. A l’Estat els facultatius estan obligats a col·legiar-se i, a més, el codi deontològic, que és d’obligat compliment, ja marca en quines condicions pot esquivar-se el secret, perquè “no és un dogma que no es pugui trencar sota cap principi”. Per això, i perquè la seva prioritat és el malalt, el codi deontològic fixa que el metge només pot revelar el secret quan hi ha un risc per a tercers i el pacient no té consciència de la seva malaltia. Com en el cas inicial de l’home amb VIH.
Ara bé, el dilema entre seguretat i privacitat podria portar també a estigmatitzar el malalt o menystenir la lliure voluntat de cada individu, dos efectes col·laterals adversos que podrien sorgir d’una normativa massa garantista. Per això, el COMB defensa estudiar cas per cas, aplicant el principi de proporcionalitat.
Un fet “anacrònic”
En el que sí que hi ha unanimitat, però, és en demanar un canvi en la llei de la Seguretat Social perquè els metges puguin comunicar directament amb l’empresa la baixa o l’alta mèdica d’un treballador. “És anacrònic que al segle XXI el treballador hagi d’anar encara físicament a portar la baixa a la seva empresa”, va expressar Padrós, tot subratllant que, igual que la baixa actual no especifica el motiu de la malaltia, això no hauria de soscavar la intimitat del pacient. Aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació que ja existeixen per crear canals estables entre la medicina assistencial i la medicina d’empresa permetria establir un sistema “pioner” i milloraria l’organització i la garantia de seguretat, va insistir el president del COMB. Això sí, Padrós va evitar ampliar el debat a la possibilitat de retirar el carnet de conduir, i va centrar-se en demanar la promoció d’iniciatives com la està vigent en el cas dels facultatius, el anomenat Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).
En base a aquest protocol, els metges de Barcelona han analitzat més de 2.000 casos durant les últimes dues dècades i en 133 ocasions han decidit apartar un metge, sobretot perquè patien trastorns mentals o addictius que impossibilitaven la seva correcta activitat professional. El programa, més que detectar metges dolents, està pensat per ajudar a la rehabilitació i a la reinserció i, per això, Padrós va aventurar que podria ser útil en casos com el del mosso de Sant Feliu. Sense plantejar l’ampliació dels supòsits per poder revelar el secret mèdic, els metges aspiren a que les seves reflexions inspirin a tercers i no caiguin en l’oblit.
