A mi em va tocar la grossa

BarcelonaLa Isabel estava escoltant el concert de Nadal dels fills a l'escola, a Pallejà, quan va començar a sentir crits d'alegria. "Quan vam sortir al carrer, em vaig trobar els propietaris del bar Maldonado i m'ho van dir. Ells havien venut la grossa de Nadal i jo en tenia un dècim", recorda la Isabel. Va ser un dia molt emocionant, perquè de sobte sabia que tenia 300.000 euros gràcies al número que tenia desat a la cartera, el 79.250.

Ara bé, la vida per a la Isabel continua igual: "Vaig decidir guardar-los sense tocar-los com a inversió per als meus dos fills". No s'ha comprat res, ni ella ni el seu marit han deixat de treballar, ni tampoc ha canviat els seus fills de col·legi, que "continuen anant a una escola pública". Tot és igual, però afirma: "Els dies me'ls agafo més relaxadament perquè m'ha canviat molt la perspectiva de com els encaro -explica-. Hi ha dies que pateixo per no haver-me gastat els cèntims i tenir-los guardats a la caixa, perquè tal com està tot no m'agradaria perdre'ls".

A Vic el 2005 també hi va tocar la grossa. En aquest cas, va ser amb el número 20.875. Al bar Nou Pamplona Joan Cesari el va vendre amb paperetes de 10 euros. A ell mateix li va tocar, tot i que diu: "No m'agrada explicar quant. Només dic que jo no he deixat de treballar, com han fet d'altres de Vic". No ha deixat de treballar perquè en Joan diu que és molt feliç amb la seva feina, i per això ha volgut continuar com sempre. "Sé de persones que amb els cèntims es van comprar de seguida un pis, perquè era el moment àlgid de la bombolla immobiliària, i ara els passa que tenen un habitatge que no el vendrien ni per la meitat del que els va costar", afirma. També n'hi va haver d'altres que van optar per adquirir un cotxe o un rellotge. Sigui com sigui, encara avui hi ha persones que declinen l'entrevista, que no volen explicar que ells van ser un dels afortunats, malgrat que tota la població ho sàpiga.

"És normal que se'n vulguin amagar -explica el psicòleg Xavier Oñate-. Darrere d'una xifra quantiosa, hi ha certa temença, i més ara amb aquests temps que la gent amaga que les coses li van bé". El psicòleg també esmenta que hi ha persones que poden sentir "angoixa" per tenir tants cèntims de cop i no saber què fer-ne.

Estadísticament difícil

N'hi ha d'altres que pensen que aquells cèntims somiats els donaran la felicitat completa, i per això compren assíduament loteria. "Estadísticament, però, està comprovat que és més fàcil que ens caigui un llamp a sobre que ens toqui la loteria", diu Oñate. De fet, la probabilitat que toqui alguna cosa a tota la gent que ha comprat dècims de la grossa de Nadal ha baixat enguany del 5,6% al 5,3%, ja que l'administració ha augmentat en 15.000 els números que entren en el sorteig del 22 de desembre. El càlcul l'ha fet el professor de matemàtica aplicada de la Universitat San Pablo CEU i, en declaracions a l'agència Efe, va destacar: "Hi ha quasi un 85% de probabilitats de perdre el que es juga i un 10% més de no guanyar res".

Una altra història és que la Loteria de Nadal s'ha convertit en una tradició, i que "n'acaben comprant persones que potser la resta de l'any no acostumen a adquirir-ne".

Des de Loteries i Apostes de l'Estat destaquen que aquest any hi ha més persones que han comprat un dècim de la Loteria de Nadal però, en canvi, la despesa individual és inferior. Pel que fa a Catalunya, Loteries de l'Estat indica que cada català es gasta de mitjana 65,65 euros en la rifa de Nadal, amb la diferència de les comarques de Lleida, on la mitjana és de 165,65 euros. Aquesta xifra s'entén perquè molta població de la resta de comarques catalanes va a Sort a comprar-ne a La Bruixa d'Or. La Federació d'Usuaris Consumidors (FUCI), en canvi, ha fet un càlcul de la despesa en loteria dels catalans una mica més elevada. Aquesta associació calcula que enguany s'hi destinaran 110 euros de mitjana. Loteries de l'Estat ha augmentat aquest any la dotació de la grossa, que ha passat de 300.000 euros a 400.000 per dècim, per atreure més compradors.