Els microbis ens avisen de les malalties que patirem

BarcelonaEl conjunt de microbis que tots tenim al nostre cos representa entre 1,5 i 2 kg del nostre pes. Viuen a la pell, a les mucoses i sobretot al tracte digestiu. I la suma de tots i cadascun dels seus genomes, bàsicament bacteris però també virus i fongs, és el que s’anomena 'microbioma humà'. Tot i que varia entre poblacions, entorns i fins i tot entre individus, en termes generals la seva composició s'associa a l'estat de salut. I alteracions importants en les poblacions dels bacteris amb què convivim poden ser indicatives de malalties més o menys greus.

Tres articles publicats aquesta setmana a les revistes 'Nature' i 'Nature Medecine' avaluen els canvis al microbioma humà respecte de les malalties inflamatòries abdominals, com per exemple el colon irritable; la prediabetis, que condueix majoritàriament a la diabetis de tipus 2, i l’embaràs i el part prematur. Tots els treballs corresponen a l’Integrative Human Microbiome Project (iHMP) i en els tres s'observa com l'alteració de les poblacions de bacteris provoquen canvis en el metabolisme de l'hoste, de manera que influeixen en l'aparició de malalties. Els canvis es poden traduir fins i tot en l'expressió de determinats grups de gens, cosa que al seu torn pot induir alteracions en els nivells d'hormones, proteïnes o altres molècules associades a malalties concretes.

Una és la malaltia inflamatòria abdominal, que, tot i no ser generalment greu, sí que és molt molesta. L'alteració del microbioma a l'intestí determina un canvi en l'activitat microbiana i, conjuntament, l'aparició de la patologia digestiva. Una cosa similar passa en el cas de la prediabetis, l'estadi immediatament anterior a la diabetis de tipus 2 i que sovint està infradiagnosticat. El seguiment d'un centenar de malalts durant quatre anys, com es relata a 'Nature', ha permès identificar canvis moleculars, genètics i microbians. La troballa ajudarà a establir patrons per al diagnòstic precoç de la malaltia i la seva evolució.

Predir el risc de part prematur

El tercer article publicat és el que, en termes de salut pública, és més cridaner. Els investigadors hi descriuen la contribució del microbioma vaginal al risc de part prematur, una alteració que es dona en més del 10% dels casos en tot el món. L’estudi de 1.527 dones embarassades amb part prematur (amb gestació per sota de les 37 setmanes) va detectar canvis importants en la població bacteriana de les seves vagines.

El cas més rellevant, escriuen, mostra nivells més baixos del normal del bacteri 'Lactobacillus crispatus'. L’estudi també identifica diferents poblacions de bacteris en nombre superior a l'habitual. La informació aconseguida podria ser útil, segons els científics, per predir el risc de part prematur a l'inici de l'embaràs.

Els tres articles corroboren, com es detalla en un editorial de la mateixa revista, el valor del microbioma com a factor diagnòstic per a un nombre cada vegada més gran de malalties, així com la seva importància en el desenvolupament del nadó i l'origen de múltiples patologies. El projecte HMP es va posar en marxa als EUA el 2007. Des d'aleshores s'hi han invertit més de 1.700 milions d'euros, que es complementen amb projectes d'abast similar a Europa, el Canadà, la Xina i el Japó.